22 de Setembre de 2009

Silencio stampa

La reacció del 99% de la premsa catalana en l'inici del cas de Flavia Massoli contra el Barça ha estat la que esperava. De l'acte de conciliació del divendres 18 de setembre, ni una línia enlloc, excepte al setmanari El Triangle i a la web pelikano.es. I pel que fa a les ràdios, només a RKB s'hi ha parlat sense cap mena de problema. La resta? Res. Com si no existissin, ni la senyoreta Flavia -una extreballadora del Barça- ni el mateix club.

No m'ha estranyat que el cas hagi estat silenciat per la immensa majoria de la premsa, perquè, en el fons, la premsa no pot ser gaire diferent del país. Si el nivell dels nostres polítics és el que és, si els prohomes de la nostra societat fan el que fan... és lògic pensar que la premsa estigui a l'alçada de les circunstàncies. En aquest tema, evidentment, ho ha estat, una vegada més.

Una altra cosa serà quan hi hagi un canvi a la presidència del Barça. Això també és molt català. Llavors, els mateixos que ara callen i tapen, després es posaran en primera línia de foc, faran funcions d'infanteria, per començar a donar mastagots al crit de "leña al mono". Caldrà guanyar-se el carinyo del nou amo i demostrar ser més papista que el Papa.

També és molt català, i un signe de distinció respecte la premsa de Madrid, fer creure que tot plegat és una cosa diferent al que és: un tema laboral. Gràcies a aquestes interpretacions absolutament equivocades, o voluntàriament equivocades, alguns han evitat informar als seus clients (els lectors o oïdors, segons el cas) d'un cas que ha de fer reflexionar el soci del Barça sobre algunes formes de fer al club. Perquè en el Barça, com a més que un club que és, no ens podem conformar amb el que passi amb la pilota. Això seria rebaixar la categoria del club i incloure'l en el mateix sac de la majoria.