21 d'Agost de 2009

Sí, mala maror a can Barça

Fa uns dies explicàvem que a can Barça no hi ha l'ambient propi d'un equip que ha guanyat els tres títols per primera vegada a la seva història. Just després de la publicació d'aquesta notícia a e-notícies, Josep Guardiola feia una roda de premsa, la prèvia de la Supercopa d'Espanya a San Mamés, i llançava pilotes fora davant les preguntes dels periodistes.

Però la realitat és tossuda i sembla que ja no som els únics que veiem aquesta mala maror al Camp Nou. Només cal saber llegir algunes columnes d'altres companys en d'altres mitjans. Com a barcelonista m'encantaria que tot fossin flors i violes i ho guanyéssim tot cada any, inclòs un set rere d'altre al Bernabéu. No és així, però. Hi ha discrepàncies de criteri entre el tècnic Josep Guardiola i el secretari tècnic, Txiki Begiristain.

La disputa va més enllà perquè Begiristain té tot el suport del president Joan Laporta. Pot dir el mateix Guardiola? A l'assemblea de compromissaris va quedar clar. "La millor decisió que he pres en els sis anys de presidència ha estat el fitxatge de Txiki", va assegurar el màxim dirigent del Barça. I Laporta va passar de puntetes sobre la figura de Guardiola. De fet, el més important va ser posar-lo d'entrenador i no tant els èxits que després aquest ha donat al club. Almenys aquesta és la sensació que em va donar el president a l'assemblea de fa uns dies. Les medalles, per a mi i per a Txiki per posar Guardiola a la banqueta... va venir a dir.

Entenc que Guardiola esperés més després de guanyar el triplet. Com a mínim, l'entrenador esperaria que li portessin el central que volia i no una toia pagada a preu de Beckenbauer. O que el club fes un esforç, en temps i forma, per contractar Ribery. Això vol dir haver-ho deixat enllestit abans de l'aparició, esperada i radiada, de Florentino Pérez. Tito Vilanova diu que falten un o dos fitxatges, i tot seguit surt Txiki i bé a dir que la solució està a la pedrera. 

Al final, Guardiola està pidolant fins i tot l'arribada d'un lateral dret que faci les funcions de recanvi d'Alves. Una situació indigne del tècnic -jo hi confiava més aviat poc-, què ha completat la millor temporada del Barça des de que existeixen les competicions europees.