17 de Novembre de 2008

Sentit comú

Es diu que el futbol és un altre món. El criteri amb què s'acostumen a fer les coses en la vida diària, la vida real, sovint no és d'aplicació per al futbol. L'actual FC Barcelona ens demostra el contrari; tot el que es fa amb un sentit, amb sentit comú, acaba bé. O si més no, és més senzill que així sigui.

En els darrers mesos, hem assistit entre estorats i expectants a l'aplicació del sentit comú per part de Josep Guardiola al vestidor del Barça. Els futbolistes mengen en base a un control mèdic, disposen d'unes normes de comportament, tots són tractats de la mateixa manera... l'entrenador blaugrana només fa el mateix que faria un altre director que té cura d'un grup humà. Hi ha unes normes, que serveixen per mantenir una rutina que normalment endreça alguns aspectes dels jugadors, i aplica el sentit comú a les seves decisions. I tothom és igual.

El resultat? Un Barça que rutlla, un Barça que ha fet desaparèixer els conflictes de vestidor com si es tractés d'un encanteri, un Barça solidari com no pot ser d'una altra manera en un joc d'equip.

Tot el mèrit és de Guardiola? En aquest cas sí perquè és ell l'entrenador del Barça. Però això mateix que fa Guardiola ho podria fer qualsevol altre entrenador amb sentit comú. Rijkaard? Tot i marxar aplaudit del Camp Nou és evident que hi ha cada vegada més afeccionats i opinadors que pensen que va ser un dels grans culpables de la davallada d'una de les millors plantilles de la història del club. Encara que només sigui per comparació entre el treball diari de Rijkaard i el de Guardiola.