30 de Juny de 2008

Rei Villar

Els grans triomfador de l'Eurocopa no són els jugadors o el tècnic, Luis Aragonés. Ni tan sols el futbol espanyol en la seva globalitat. El gran vencedor del torneig ha estat Ángel María Villar. El president de la Federació Espanyola està barallat amb el govern espanyol i amb bona part dels mitjans de comunicació estatals. El dirigent basc manté un aferrissat pols amb Jaime Lissavetzky per la data de les eleccions. En els darrers temps li han muntat candidatures alternatives per fer-lo fora de la Federació, però Villar resisteix. I ara, a més, l'han de felicitar els seus enemics. "Por España, coño", que diría Rubianes. Però l'han de felicitar i ficar bona cara davant el segon president de la història de la Federació que és capaç de guanyar una Eurocopa.

I ara qui serà capaç de fer complir Villar el Real Decret electoral? Ningú. Villar ha sortit enfortit de l'Eurocopa. A la UEFA i a la FIFA els hi va de conya que una selecció com l'espanyola sigui la millor del continent. Per què? Primer, perquè tot el que sigui obrir el ventall victoriós a altres estats sempre és positiu. En segons quins sectors cansa i avorreix veure sempre Alemanya, França o Itàlia guanyant, i guanyant com ho acostumen a fer, és a dir, jugant un futbol trist i monòton. La segona raó ve a comptar d'això. Espanya ha vençut amb un joc espectacular, d'equip, sense renunciar mai al gol, fins i tot quan anava per davant en el marcador. Tenint en compte que el futbol europeu passa per una crisi de talents, que l'equip sigui el talent en sí és bo per Europa.

Villar surt com a monarca absolut de Viena. És el nou Carles V. Té tant de poder que, a banda de fer les eleccions quan vulgui, fins i tot s'ha permès el luxe de fer fora l'entrenador que ha guanyat l'Eurocopa. Luis Aragonés, a partir del dia 1, només pensa en el Fenerbahçe turc. Quin contrasentit, 44 anys esperant una altra Eurocopa i quan l'assoleixen no són capaços ni de mantenir el tècnic. A aquests nivells, el futbol és un esport en comptades ocasions.