23 d'Octubre de 2009

Puyol i Tamudo

Quina diferència entre el cas de Carles Puyol i el de Raúl Tamudo! El capità del Barça ha renovat per tres temporades més i finalitzarà la seva carrera esportiva en el seu club de sempre. Mentrestant, el buc insígnia del RCD Espanyol, un dels jugadors més importants de la seva història, a l'alçada dels mites en blanc-i-negre -els títols fan costat Tamudo-, passa per una situació sense retorn.

No sé exactament qui és el culpable de que el cas Tamudo s'hagi enverinat de tal manera que el futur del de Santa Coloma sigui de tots els colors possibles menys del blanc-i-blau. Segurament culpables ho són tots, però he trobat a faltar el lideratge d'algú que, abans que tot esclatés, donés una sortida honorable al futbolista... o al club. Res d'això ha ocorregut i s'ha obert una fractura a l'espanyolisme que trigarà temps en tancar-se. I si no, al temps. Dani Sánchez Llibre no ha sabut tancar l'hemorràgia, això és evident.

El Barça ha estat ràpid i llest amb Puyol. El capità podia negociar el seu futur a partir de l'1 de gener. Per evitar especulacions ha arribat a un acord aplaudit des de totes bandes. Txiki Begiristain ha revelat que el problema estava en els anys de contracte, que el futbolista demanava tres, i el club no ha tingut cap problema en donar-li tres temporades. Elegant la posició blaugrana, en tot cas.

Sabent com es cuida Puyol i la seva ambició per seguir sent útil al Barça, estic convençut que cap d'aquests tres anys que signarà properament són cap regal.

Llàstima que Raúl Tamudo estigui a punt de deixar l'Espanyol per la porta del darrera, com han acostumat a fer al llarg de la història els cracks del Barça.