07 de Juliol de 2008

Per què segueix Laporta?

No entenc com encara Joan Laporta és el president del FC Barcelona després que només un 37% dels votants de la moció de censura hagi validat la seva actuació al capdavant del club. Jo hagués dimitit, i el Laporta de 1998, el que li va fer un vot de censura a Josep Lluís Núñez -i que jo vaig votar afirmativament-, també hauria enfilat cap a casa. És evident que els Estatuts del Barça, aquells Estatuts que van ser bandejats per Laporta quan tocava convocar eleccions al 2006, ara són el flotador al qual està agafat l'advocat-president per seguir manant. El soci ha dit rotundament no a l'autocomplaença i a la supèrbia amb que Laporta ha fet i desfet en els darrers tres anys. El soci ha dit no a les mentides i a la manca de transparència en la gestió. Perquè mentir és dir una cosa a l'assemblea de compromissaris i després demostrar-se el contrari, per exemple. Per tant, no entenc, sincerament, perquè Laporta vol seguir dirigint el Barça quan sap que d'aquí al 2010 el seu mandat pot esdevenir un autèntic via crucis.

Aquesta setmana es farà pública la sentència dels avals. I després haurà d'enfrontar-se, segurament, a una nova demanda que sol·licitarà davant del TCE la seva inhabilitació. Per què vol continuar Laporta? En què el beneficia seguir sent el president del Barça? No ho sé, igual algun dia ho sabem, però ara és un misteri per a mi. El més perjudicat de tot plegat és el propi club que està en una situació de feblesa institucional davant els seus enemics esportius. Guardiola mereixia un marge de confiança com a nou tècnic de l'entitat, però no el tindrà. El resultat del vot de censura incrementa la tensió i la radicalització de les posicions. Al primer entrebanc esportiu, mocadorada al canto. Laporta hauria d'haver plegat després de conèixer el resultat del vot de censura. Per dignitat, però sobretot per barcelonisme.