16 de Febrer de 2009

"No me gusta cómo caza la perrita"

Rafa Carrasco, potser la persona que més en sap de ciclisme a casa nostra, acostuma a dir: "No me gusta cómo caza la perrita" quan intueix que una cursa ciclista no acabarà com a ell li agradaria.

Un company meu de feina, perico fins al moll de l'os, m'ha dit aquest dilluns que a l'Espanyol li van robar el partit davant el Sevilla. "Ja hem entrat en aquella fase en què tot i jugar bé l'àrbitre no ens ha deixat guanyar", m'ha assegurat. I tot seguit ha enumerat els penals no xiulats i el primer gol de Kanouté precedit de falta.

Pot tenir raó aquest company, però jo que m'ho miro amb una mica més de distància, em quedo amb la frase d'en Carrasco. No m'agrada la fila que fa aquest Espanyol. Sí, contra el Sevilla, un Sevilla al qual li faltava mig equip, va jugar relativament bé al mig del camp, però no en va encertar ni una en cap de les dues àrees. En la pròpia, les facilitats van ser destacables. El Sevilla, sense fer res de l'altre món, va fer dos gols i va enviar dues pilotes més al pal. 

Per contra, l'Espanyol, en atac, va gaudir d'un parell d'arribades de Luis García i la reedició per partida doble de la jugada de Cardeñosa al Mundial'78 d'Argentina. És a dir, l'equip de Pochettino va estar nefast en les dues àrees i això en el futbol professional és la condemna segura.

Fa unes setmanes vaig escriure que la salvació de l'Espanyol passava per enganyar el Numància. Ja dono per baixats el Mallorca i Osasuna. Era l'única possibilitat que li veia a l'Espanyol. Però els darrers resultats em fan ser pessimista. Ja no veig tan clar que Mallorca i/o Osasuna baixin. I la resta d'equips, Recre, Betis, Almeria..., segueixen sumant punts. L'Espanyol, en canvi, només ho fa d'un en un quan ho fa. La veritat és que, tot just passar la primera etapa del Tourmalet, veig el futur de l'Espanyol a Primera bastant fosc.