22 de Setembre de 2008

Millor sense Herny

La malaltia d'Henry va modificar l'esquema del Barça a Gijón. Guardiola va apostar per un onze més conservador que, a la pràctica, va resultar ser molt més efectiu. No és nou que el FC Barcelona jugui millor amb un davanter menys sobre el terreny de joc. Ja la passada temporada els blaugrana van jugar els seus millors partits amb Iniesta a la banda esquerra, fent d'extrem. Per què?

El manxec és un migcampista més quan el rival té la pilota i el Barça, amb una pressió al mig del camp més efectiva, recupera abans la pilota. Amb Henry hi ha més distàncies entre línies, el 4-3-3 esdevé menys productiu per a tornar a gaudir de l'esfèrica i a sobre quan s'aconsegueix s'acostuma a fer massa lluny de la porteria contrària. Conseqüència? Llavors manquen migcampistes per a traslladar la pilota fins als puntes. Això no passa amb Iniesta fent d'extrem. El Barça és més fort i l'equip arriba a posicions ofensives amb més possibilitats. A més, Iniesta és un jugador molt ràpid en l'execució dels seus moviments, i menys previsible que Henry i el seu tradicional llançament al segon pal.

Què passarà quan Henry estigui recuperat? Dimecres contra el Betis? Diuen a can Barça que l'estil és innegociable, però Iniesta permet que el Barça jugui amb un 4-4-2 en defensa i un 4-3-3 en atac. Amb Henry, no. I els resultats estan a la vista, tant en el Barça com a la selecció espanyol, on l'equip de Luis Aragonés va guanyar l'Eurocopa, fent un joc brillant i efectiu, i amb Iniesta a l'esquerra, clar.