27 de Novembre de 2009

L'unionisme català

He llegit amb atenció l'editorial conjunt dels dotze diaris. Sincerament, si jo fos espanyol de cor, i no només de DNI, em caurien les llàgrimes de l'emoció. Dotze diaris catalans fent costat a la Constitució i a un Estatut que, abans de passar per les urnes, va ser retallat amb un ribot d'aquells que espanten. Emocionant de veritat. I el nostre Parlament? Tancant fileres per garantir-se les engrunes.

L'editorial defensa en tot moment l'actual marc constitucional, almenys és l'impressió que he tret de la seva lectura. Per tant, els unionistes de més enllà de l'Ebre i de la Franja haurien d'estar contents enlloc de posar el crit al cel, tal i com han fet. Però és clar, com són catalans... leña al mono.

Una de les coses que més m'ha estranyat de tot plegat és que teòrics sobiranistes, independentistes, persones que fa tres dies deien que volien una constitució catalana abans que un estatut, hagin donat suport a la iniciativa unionista de la premsa escrita. Veure en la mateixa llista a Dani Sánchez Llibre i Joan Laporta hauria de fer sospitar el president del Barça que està equivocat en la defensa de l'editorial en qüestió. Això o realment no vol una constitució catalana, perquè defensar les dues coses, un estatut retallat i restrictiu i una constitució catalana no és possible. O sí?