26 de Novembre de 2008

L'oportunisme d'Ingla

Marc Ingla, exvicepresident de màrqueting i exvicepresident esportiu del FC Barcelona, ha trencat el seu silenci després de dimitir de la junta directiva del club el passat 10 de juliol. Ho ha fet per dir, entre d'altres coses, que el president Joan Laporta "no ha canviat" i que la seva gestió "és poc prudent". Jo no compro la moto que em vol vendre Ingla. No.

El directiu dels tirants ha conviscut durant cinc anys amb Laporta, per la qual cosa no pot dir ara que la seva gestió és "poc prudent" o que no li agrada la seva forma de comportar-se en determinades circunstàncies. Perquè Laporta és el mateix des de l'1 de juliol de 2003, moment en el qual es van fer càrrec del club, i per tant temps ha tingut per adonar-se de la manera de ser del seu cap a la junta directiu.

No tenen el mateix valor les crítiques d'ara d'Ingla que les que van fer fa més de tres anys els Rosell, Bartomeu, Monés, Moix o Faus. Ells, aquests cinc, van conviure una temporada amb Laporta, van constatar que les maneres del president eren les que eren, i van deixar el club en un moment dolç. Buscar ara, volent o de manera fortuita, la comparació positiva amb la dimissió dels rosellistes insulta, directament, la intel·ligència dels barcelonistes.

El senyor Ingla ha estat cinc anys, cinc, amb Laporta. I si ha deixat el club és: a) perquè el resultat del vot de censura va ser de 60-37. B) perquè Laporta no es va voler fer a un costat i deixar que el tàndem Ingla-Soriano agafés més protagonisme. Si alguna d'aquestes circunstàncies no s'hagués produït, si haguessin guanyat el vot de censura o Laporta s'hagués avingut a cedir part de la seva parcel·la, segurament Ingla seguiria sent vicepresident del Barça, amb Laporta al costat. Sí, el mateix Laporta a qui ara Ingla veu "poc prudent".