23 de Març de 2009

L'Espanyol i el conte de la lletera

Queden deu partits per acabar la Lliga i la salvació de l'Espanyol és a vuit punts. Lògic si tenim en compte que durant la setmana tothom fa els números de la lletera, perquè quan arriba el partit de diumenge tothom guanya... menys l'Espanyol. I sant tornem'hi. Fins a cert punt és lògic fer números, veure on tu pots guanyar punts i els altres no, però en el fons totes aquestes càbales no són més que un inexistent exercici d'autocrítica. Aquest ha estat i és un dels grans problemes de l'Espanyol. Així, almenys, ho veig jo.

Conversant amb molts amics pericos, la majoria coincideix a ressaltar que la situació és complicada -era complicada abans dels partits contra el Mallorca i Osasuna, suposo que ara ho veuran molt pitjor-, però la majoria em deia que el Numància baixaria a Segona, que el Recre també en tenia molts números i que el tercer podria ser el Getafe, perquè encara ha de jugar contra els quatre de dalt i el seu futbol va de baixa. A més, el seu entrenador és Víctor Muñoz, un especialista en ensorrar equips. Per tant, l'Espanyol seguiria a la màxima categoria del futbol espanyol.

Però aquest no és el diagnòstic, de fet no és cap diagnòstic, i per tant l'Espanyol ho té molt complicat per guarir-se. Efectivament, podem estar d'acord en què l'Espanyol té més jugadors i futbol que aquests clubs que he anomenat. Però amb el nom, amb la samarreta i amb la cantarella dels 109 anys d'història no es guanyen partits. Cal guanyar partits i sumar punts, però sembla que tothom ho ha oblidat. Sí, s'han de guanyar set partits sobre dotze, set partits sobre onze, set partits sobre deu... bla, bla, bla, molta teoria i poca pràctica.

Una pràctica que els Mallorca, Osasuna, Numància i Recre han superat. Tots ells són capaços de sumar de tres en tres, encara que sigui de tant en tant. Suficient, per ara, per superar a un Espanyol que es va vantar de guanyar el líder, però que des d'aquell partit només ha tret un punt més.