23 de Febrer de 2009

L'antifutbol perico

El RCD Espanyol ha sumat els tres punts del derbi. Això és inqüestionable. I atesa l'alegria i la joia amb que ha estat rebuda aquesta victòria a Montjuïc, crec que, una vegada més, s'ha complert aquella dita de que "la fi justifica els mitjans". Els mateixos que ara s'escorren de gust per l'1-2 del Camp Nou segur que dirien barbaritats si el marcador hagués estat al revés. Perquè de futbol, el que es diu futbol, l'Espanyol no en va fer en cap moment.

Menteixo. Sí. Hi va haver un futbolista que sí va jugar al futbol. Iván de la Peña sí va jugar al futbol. És curiós, però el migcampista càntabre és el típic producte de la Masia que, per raons que ara no vénen al cas, no va triomfar del tot a Can Barça. La prova està en que és una de les icones del RCD Espanyol. De la Peña va deixar sobre la gespa del Camp Nou les poques gotes de qualitat futbolística que jo vaig veure dissabte.

Es podria dir que defensar també és un art. Ho accepto. Però a mi m'agrada valorar una bona defensa des de l'ambició d'aconseguir la pilota per a buscar la porteria contrària. Això no ho va fer l'Espanyol. En tot cas no vaig ser capaç d'apreciar-ho.

Feia molt de temps que un àrbitre no descomptava cinc minuts al primer temps. Cada falta era aprofitada per a perdre temps. Cada sacada de banda o de porteria, el mateix. I a sobre, Moisés va ser molt poc company al provocar la targeta vermella de Keita.

Tot plegat, el partit de l'Espanyol em va semblar un elogi a l'antifutbol. Per guanyar el Barça, o potser el Reial Madrid, aquest estil pot servir per sumar punts. Però a la resta del campionat difícilment un equip tan garrepa en atac aconseguirà els seus objectius.