26 de Març de 2010

Jan, quins collons!

Joan Laporta, el president del Barça que parlava de superar velles enemistats, disputes... l'home del consens, si més no verbal, acaba de fer president d'honor Johan Cruyff. Quins collons!

Ha tingut set anys per fer-ho i ho fa ara, just quan li queden quatre dies per seguir presidint el club. Aquesta decisió també es pot interpretar com una petita venjança cap al futur president -avui les enquestes diuen que seria Sandro Rosell- qui hauria d'empassar-se el profeta a la llotja del Camp Nou cada dos per tres.

I un clar menysteniment cap a la figura de l'expresident Núñez, qui va atorgar la possibilitat a Cruyff perquè agafés volada com a entrenador, però que va acabar el seu peripel a can Barça amb una discusió on van voler cadires. Oi, amic Joan Gaspart?

Sense cap mena de dubte tots els barcelonistes li estem agraïts perquè amb ell a la banqueta el Barça va guanyar la seva primera Copa d'Europa. Després Frank Rijkaard i Josep Guardiola l'han igualat. I en un moment de depresió futbolística es va inventar el dream team.

Tampoc oblidem, però, que els seus darrers anys de tècnic van ser patètics, amb fitxatges lamentables i una plantilla en la qual van tenir cabuda el seu fill, el seu gendre i un bon amic de la família.

Per no parlar dels seus temps com a jugador, on el Barça va guanyar una Lliga i una Copa. I prou. Cruyff ens va prendre el pèl, sobretot fora de casa, quan la seva màxima aportació futbolística era fer els serveis de banda.

Això sí, ens va descobrir que per fer entrevistes calia cobrar i que els anuncis no són una cosa exclusiva de la galàxia madridista.