19 d'Octubre de 2009

Guerra caïnita a l'Espanyol

Desconec si Raúl Tamudo tornarà a jugar mai més amb l'Espanyol. Crec que no ho saben ni els mateixos interessats, és a dir, el futbolista, el seu entrenador i el president del club. El que sí sé és que l'espectacle que han donat tots plegats és indigne d'un club professional. I sort han tingut que el ressó de l'Espanyol és el que és, perquè en d'altres circunstàncies s'obririen els Telenotícies amb aquesta guerra caïnita.

Una de les coses que més m'ha desquadrat ha estat l'aparició de Dani Sánchez Llibre, unes hores després d'assegurar el club, en un comunicat oficial, que donava el tema per acabat. No sé què va passar en aquelles hores, entre el comunicat i la compareixença de Sánchez Llibre a Sant Adrià, però crec que el club ha perdut una bona oportunitat per tancar la crisi de portes cap endins.

Encara que només sigui pel que ha representat Raúl Tamudo, artífex de la consecució de dues Copes del Rei, màxim golejador de la història del club a Primera i l'home que més vegades ha vestit la samarreta blanc-i-blava, crec que algú havia d'haver demostrat una mica més de prudència.

El mal ja està fet i si algú creia que aquest tipus d'enrenous només passaven a can Barça, hauran comprovat com la sortida dels cracks per la porta del darrera no és exclusiu dels clubs més milionaris. Els més modestos també són capaços d'acabar malament amb els seus ídols. Potser, com diu el bolero, "del amor al odio sólo hay un paso".