26 de Gener de 2010

Godall, el nou Gaspart

Aquest dimarts vaig assistir a la presentació de la candidatura d'Alfons Godall. Crec que ni ell mateix no es pensava que tenia tants seguidors perquè el local es va quedar petit. Encara que la majoria eren fans de Joan Laporta, quan no familiars... i el local, sincerament, tenia unes dimensions molt reduïdes. La calor, d'altra banda, era insuportable.

En tot cas, allò important era saber quins companys acompanyaven Godall i què deia. Comencem pel final. Godall em va recordar Joan Gaspart, el Gaspart de les eleccions de l'any 2000 que va obrir els seus braços a tothom per acabar sent ell el president. Ni una mala paraula per a ningú i una victòria que va enfonsar el Barça tres anys.

El vicepresident, curiosa coincidència amb Gaspart, va dedicar bones paraules a Jaume Ferrer i, sobretot a Ferran Soriano, aquell company de junta que va tocar el dos després de perdre per golejada el vot de censura del 2008.

I al costat de Godall, Xavier Sala i Martín... avui a la cimera de Davos i ahir parlant de coses que ell no va viure en primera persona perquè no era soci del Barça ni membre de la junta directiva del club a l'inici del mandat de Laporta. Però és igual. Algú li ho haurà explicat. I se non è vero è ben trovato que diuen a Itàlia.

Sala i Martín es va referir a tres casos atribuïts a Sandro Rosell on l'exvicepresident esportiu no queda gaire bé. És la campanya electoral, és evident. Però, insisteixo, l'economista no era a la sala de reunions del FC Barcelona per saber si Rosell volia fer fora Frank Rijkaard als tres mesos o va dir no al fitxatge d'Eto'o perquè Florentino Pérez es podia emprenyar.

L'Alfonso Guerra de Godall va posar el focus sobre el principal enemic de la candidatura oficialista en aquesta cursa electoral. Però calia?