24 de Juny de 2008

Festa trampa

La festa que organitza la junta directiva del FC Barcelona mentre es vota la moció de censura és una festa amb una certa trampa. Per què? Perquè es fa com a reclam per a tots aquells socis que dubten en anar-hi, que podrien donar el seu suport a Joan Laporta, i que amb l'esquer de la festa es poden acabar de decidir en anar a votar. Perquè la resta, els que faran costat la iniciativa d'Oriol Giralt no els hi calen festes ni res per ser el dia 6 de juliol al Camp Nou. Ho van demostrar en la seva peregrinació a l'hotel Derby. La festa va dirigida als possibles adeptes. Laporta és conscient que en aquests cinc anys no ha aconseguit fidelitzar el soci blaugrana, tot i ser el president més votat de la història del club. L'amic Jan va arribar a la presidència del club amb unes formes i un equip, i de seguida es va anar distanciant del soci i de la realitat plural del Barça. Quants votants li queden a Laporta d'aquells 27.138 sufragis favorables? Ara ha iniciat una frenètica campanya per recuperar el temps perdut. Laporta no es perd un sarao en cap penya, es deixa fotografiar signant autògrafs amb nens, fa pregons... i organitza festes per als socis. Els hi recomanaria que no es deixessin entabanar.

Seguint i estudiant la trajectòria dels directius actuals, he arribat a la conclusió que no belluguen un dit si no els beneficia aquest moviment. La presència de l'equip rector als mitjans de comunació s'ha multiplicat per mil a les darreres setmanes. Després de mesos de silenci, obscurantisme, on la mà de Jordi Badia es feia evident perquè era la persona que, teòricament, impedia els directius sortir als diaris o ràdios, en aquests moments hi ha bofetades per ser entrevistat i guanyar quota mediàtica. Les negatives per sortir a la premsa dels Godall, Ingla, Vicens, Soriano... ara s'han convertit en facilitats. A mi no m'hi trobaran. No vull que m'utilitzin. Em sembla bé que qui ho necessiti, qui vulgui omplir una estona xerrant amb algun d'aquests personatges, pensant que té una gran exclusiva, ho faci. Però jo no hi jugo. No m'agrada que un cap de gabinet i/o comunicació, que té les hores comptades al club, em marqui l'agenda dels continguts. Avui parlen tots. Demà, quan hagi passat el vot de censura, tornarà el silenci, fins a la propera campanya. Fins al proper moviment digital.