30 de Desembre de 2011

Fart de partits de costellada... i de tot

Si el partit que Catalunya juga cada any per Nadal és una manera de finançar la Federació Catalana, és a dir, de donar servei als centenars de milers de nens que juguen a pilota al nostre país, benvingut sigui. Però que ho diguin obertament, començant pel president de l'ens, Andreu Subies. Jo hi estaré d'acord.

Però a mi em fa l'efecte que aquesta mena de partits no són més que un placebo, una pastilleta que ens donen per tenir-nos entretinguts un parell de setmanes. I gent, molta gent amb bona fe, els hi fa el joc tot anant amb les seves senyeres a veure un encontre que només serveix per cridar consignes i poc més.

Ja estic fart d'aquests partits, de veure Catalunya jugant contra Hondures o Tunísia, perquè a sobre hem de jugar contra l'últim de la filera perquè fins i tot en això s'hi posen. Jo vull una selecció catalana oficial, disputant el Mundial o l'Eurocopa de torn. I qui ha de decidir que això sigui així també hi era aquest divendres a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, a la llotja, concretament.

Cal donar un cop de puny a la taula d'una p... vegada. Però en això i en moltes més coses. Estic també fart d'escoltar amenaces cap al govern central de torn, quan l'única realitat és que a Catalunya gairebé no s'hi pot ni viure. No hi ha un ral i el que tenim ens el foten. Aquesta és la realitat: molt protestar pel finançament, però mentrestant, clatallada a les nòmines i als serveis públics. I qui dia passa any empeny.

Potser la culpa és nostra. No val a dir que es volen tenir seleccions oficials i no tenir-los per trencar la baralla. Les conseqüències no poden ser pitjor del que estem vivint actualment al país.