08 de Juny de 2009

Eto'o, el culebrot de l'estiu (i 2)

L'estiu passat, Samuel Eto'o va protagonitzar el culebrot a Can Barça. Un any després, ens trobem amb el mateix escenari. El Barça voldria traspassar Eto'o, a qui només li queda un any de contracte, o signar una ampliació en unes condicions econòmiques raonables.

El futbolista, a través del seu representant Josep Maria Mesalles, no ha tancat cap porta. Les tres opcions, fins i tot la de seguir al Camp Nou un any més i després marxar lliure, són vàlides.

Qui té més pressa per trobar una solució és, evidentment, el Barça. Eto'o té agafada la paella pel mànec, perquè el seu contracte en el Barça no acaba fins dintre d'una temporada. Per tant, el jugador pot decidir quedar-se i marxar quan acabi el seu compromís amb la carta de llibertat sota el braç. Això, sense cap mena de dubte, el permetria cobrar una prima de fitxatge en el seu proper club i una bona fitxa, perquè aquest club s'estalviaria el traspàs al Barça.

És lògic que Joan Laporta i Txiki Begiristain apretin. Guardiola ha de saber el més aviat possible com queda configurada la plantilla, si Eto'o es queda o  no, si Villa fitxa o no, si Ibrahimovic ve o no. Però tot depèn d'Eto'o i de Mesalles.

El Barça té un problema afegit. Quan un equip gran posa en el mercat un futbolista el seu preu acostuma a devaluar-se. I més quan aquest futbolista, com és el cas d'Eto'o, ha fet 36 gols en partits oficials i ho ha guanyat tot a nivell d'equip. Els potencials compradors difícilment poden creure que el traspàs d'Eto'o respongui només a criteris esportius.