15 de Febrer de 2010

Enyoro Eto'o

Trobo a faltar Samuel Eto'o en el Barça, malgrat el gol que ha fet Zlatan Ibrahimovic a l'Atlètic de Madrid. Trobo a faltar aquell instint assassí de l'africà, que el permetia gaudir de moltes oportunitats de gol i de convertir-ne també un bon grapat.

Crec que amb el davanter suec ens han aixecat la camisa. La premsa oficialista ha tractat Ibrahimovic de poc menys que l'hereu natural de Pelé. Potser per tapar l'enorme quantitat de diners que ha hagut de pagar el Barça per satisfer el caprici de Josep Guardiola.

Però la realitat és que amb Ibrahimovic ho tenim clar. El davanter suec no entén els moviments dels seus companys. A Itàlia, estava acostumat a jugar gairebé en solitari en la davantera i a fer-s'ho tot ell solet. Aquí és diferent.

Aquí el davanter és una peça més de l'engranatge, i com la resta, ha de defensar, mossegar a dalt -quan l'equip no té la pilota- i quan la té a bellugar-se, a oferir-se i, en el cas del 9, a ficar-la en la porteria contrària.

Amb Ibrahimovic som orfens de totes aquestes qualitats. Sovint, Ibrahimovic em sembla un estaquirot que destorba més que una altra cosa. Què ja porta 12 gols a la Lliga? Faltaria més. Al seu costat estan Xavi, Iniesta, Messi... Però Eto'o, al camp, oferia més. Molt més, però no hi havia feeling.