06 de Novembre de 2008

Empat... i ara a córrer

He seguit amb atenció les reaccions de jugadors, tècnics i entorn blaugrana divers, al voltant de l'empat en el derbi davant el Basilea. Excepte algunes veus disidents/independents, la majoria s'ha entestat en fer una lectura positiva del marcador. Jo no hi estic d'acord. L'empat a un li fa molt de mal al Barça, entre d'altres coses perquè ara haurà d'apretar en els dos partits que queden, davant l'Sporting de Portugal i el Shakthar si vol ser primer de grup i tenir el factor camp a favor en l'eliminatòria de vuitens. Si s'hagués guanyat al Basilea, el Barça s'hagués estalviat esforços. Imagineu-vos el que pot ser el partit contra el Shakthar, entremig dels partits contra el València i el Reial Madrid.

Josep Guardiola, sempre tan meticulós, sempre amb la sensació de tenir-ho tot sota control... no va caure en el pareny que el blat estava al sac, però que quedava lligar-lo. Un petit detall que el Barça pagarà amb un esforç suplementari. No hagués estat més prudent sortir amb tot davant el Basilea i a la segona meitat donar descans als cracks? Per què aquesta mania de jugar amb el carro del peix i després haver-ho de lamentar?

Sergio Busquets pot arribar a ser un gran futbolista. I ara està en condicions d'aprendre molt jugant al costat de Xavi, Iniesta, però no amb Víctor Sánchez. Contra el Basilea, Busquets no va justificar la polèmica al voltant de la seva renovació, per exemple.

Luis Aragonés deia, i diu, que en el futbol professional només hi ha una cosa: guanyar. I després, guanyar, guanyar i tornar a guanyar. Té raó el campió d'Europa de seleccions. Dir que de les derrotes -en aquest cas de l'empat- s'aprèn és un tòpic més del futbol que no comparteixo. El Barça va perdre dos punts contra el Basilea que no recuperarà. I sap greu que tenint millor equip que el rival certs tics del passat inmediat hagin tornat a brollar al Camp Nou.