14 de Setembre de 2009

El Laporta més polític

Joan Laporta ja comença a adonar-se que els seus dies al capdavant del FC Barcelona s'acaben. I està prement l'accelerador per situar-se en una bona posició més enllà del proper 1 de juliol. A poc que la pilota torni a entrar la seva popularitat entre una part de la població catalana es consolidarà i això ho podria capitalitzar en un teòric futur polític. Pel que he constatat en aquests últims sis anys, hi ha notable diferència, però, entre el que pensa una bona part dels socis del club -cal recordar la moció de censura?- i la resta de ciutadania del país, la menys militant futbolísticament parlant, tal i com va quedar palés en la manifestació del darrer Onze de setembre.

El president del Barça es va passar tot el recorregut fins a l'Arc de Triomf saludant a una banda i altra a totes les persones que el vitorejaven. Sense cap mena de dubte va ser l'estrella de la Diada. El seu futur polític? Sincerament no sé el que farà, però he de reconéixer que a diferència dels polítics actuals Laporta sap el que vol i ho ha expressat clarament cada cop que se li ha preguntat.

Mentre que un polític en actiu és capaç de dir una cosa i la contrària en poques hores o dies de diferència, Laporta ha mantingut el mateix discurs des que es va convertir en un personatge públic, el 22 de juny de 2003, quan va accedir a la presidència del Barça. Mai ha amagat el seu independentisme, va retirar les banderes espanyoles de les instal·lacions del club, ha estat capaç d'enfrontar-se a un altre barcelonista com és Rodríguez Zapatero per temes polítics i no ha defugit mai els temes més calents de l'actualitat política.

Si jo fos un polític professional estaria preocupat amb la possible irrupció de Laporta en aquest espai. No oblidem l'actual situació econòmica, les promeses sovint buides de contingut de la classe política i que figures com Laporta, amb un missatge clar i directe, poden tenir el seu recorregut.