02 de Maig de 2009

El Día de la Comunidad... blaugrana

El 2 de maig del 2009 ha passat a la història. No per la celebració del Día de la Comunidad de Madrid, amb Esperanza Aguirre al capdavant i amb l'absència dels socialistes madrilenys als actes oficials. No. El 2 de maig del 2009 és història per la golejada del Barça al Real Madrid al Santiago Bernabéu. Mai el Barça no li havia clavat sis gols al seu etern rival a la capital d'Espanya. Mai, des de l'inici de la Lliga a la temporada 1928-29. Per fi el famós 0-5 de 1973-74 ha estat superat. El barcelonisme ja té dos moments històrics on emmirallar-se... i gaudir. Sobretot gaudir. Un en blanc i negre i l'altre, en color.

El Real Madrid ha estat un ninot en mans del Barça. I d'una vegada s'ha pogut desmuntar la farsa en què es sustentava aquest Real Madrid garrepa, amb un futbol d'equip petit, indigne d'una institució nou vegades campiona d'Europa, però que mantenia opcions d'aconseguir la Lliga. Amb la pilota als peus, el FC Barcelona ha fet miques aquesta mentida futbolística que vesteix de blanc. Quants jugadors del Reial Madrid serien titulars al Barça? Aquesta és la pregunta i l'única veritat del futbol.

De res no li ha servit a l'equip de Juande Ramos avançar-se en el marcador. El Barça ha estat molt superior. No hi ha cap excusa. Tampoc no podran dir que el villarato ha facilitat la victòria blaugrana al Bernabéu. Només un penal no xiulat i, curiosament, a la davantera del Barça. No es pot queixar el Real Madrid de l'arbitratge d'Undiano Mallenco.

Si de cas, el soci i seguidor del Real Madrid hauria de queixar-se de la diferència de qualitat entre les dues plantilles. Demanar què coi fa Predrag Mijatovic a la direcció tècnica de l'entitat. Però ja s'ho faran. Nosaltres, a gaudir d'un marcador històric i d'una Lliga que tant de bo ja poguem celebrar diumenge davant el Vila-real.