19 de Gener de 2009

De cap a Segona

A l'Espanyol li caldrien uns 28 punts a la segona volta de la Lliga per a respirar tranquil i evitar el temut descens a Segona divisió. El Dépor ha arribat a la meitat de la competició amb 30 i l'Athletic Club, amb 26. Serà capaç l'Espanyol de fer 28 punts? Jo crec que no, perquè ja no és un problema futbolístic, que també. És una qüestió psicològica.

Amb el cuento de les dues Copes conquerides en els darrers vuit anys, l'Espanyol s'ha cregut més del que realment és. S'ha mirat massa el melic i pot acabar a Segona. La gestió esportiva ha estat nefasta. Recordem que la segona volta de la temporada passada va ser infumable. Doncs bé, la continuació ha estat una primera volta de l'exercici 2008-09 també infumable.

Ningú al club ha estat capaç d'agafar el toro per les banyes. I el toro, no ens enganyem, té noms i cognoms: Tamudo i De la Peña. I en menor mesura, Kameni. Tothom coincideix que l'equip es belluga al ritme de Tamudo i De la Peña. I tothom sap també que són dos futbolistes amb els quals no hi pots comptar durant una part de la competició a causa de les lesions. Llavors, on són els seus relleus? Quins jugadors han de fer de Tamudo i De la Peña? Què ha fet Paco Herrera per a solucionar un problema que es veia venir de lluny? Per una estranya raó a David Garcia cada any se li fitxa un lateral esquerra per fer-lo fora de l'onze inicial. Però ningú pensa en substituir Tamudo i De la Peña, si més no per si estan lesionats com passa ara. Jo no dic que s'hagi de jubilar Tamudo i De la Peña. El que dic és que un club de Primera, que pretén seguir entre els grans, ha de tenir tots els llocs del camp doblats. I l'Espanyol no els té en dues posicions claus.

D'altra banda, l'Espanyol té un porter que a dia d'avui no vol renovar. El club va fitxar el passat estiu un altre porter que, d'entrada oferia totes les garanties. I ara, amb tot l'enrenou de la renovació, amb Kameni descentrat, amb pifies continuades i la graderia en contra, el camerunès segueix jugant i Christian Álvarez, a la banqueta. De fet, si Álvarez no serveix per a l'Espanyol algú hauria d'assumir responsabilitats. Com també s'haurien d'assumir pels fitxatges de Finnan, Lola o Callejón.

S'acostuma a dir que el barat surt car. Tenim l'exemple de Nico Pareja. El club es va rascar la butxaca i el central argentí està donant un rendiment òptim. A banda de defensar fa gols.

El mateix es podria dir en el cas de l'entrenador. L'aposta Márquez ja apuntava a fracàs des del primer dia. I la de Mané, encara més. Tant de bo la segona volta que tot just està a punt de començar sigui un calc de la primera volta amb Valverde de l'exercici anterior. És l'única opció que li queda al club per no estavellar-se.