21 de Desembre de 2009

D'Abu Dabhi a l'eternitat

L'obtenció del Mundial de clubs em feia una especial il·lusió. Era l'únic títol que ens faltava exhibir al Museu President Josep Lluís Núñez. I també perquè era el títol que feia immortal aquest FC Barcelona.

La setmana del Mundial de clubs vaig tenir la sort de participar a una tertúlia de l'Ona Esportiva d'Onda Cero Catalunya que presenta l'amic Albert Arranz. Quan em va trucar per convocar-me, em va dir que en aquell programa preguntaria si canviavírem el trofeu d'Abu Dabhi per algun dels tres grans d'aquesta temporada que encara està per resoldre: Lliga, Champions i Copa.

Recordo, que li vaig comentar que el canviava pels tres, si calia. Perquè significava entrar a la història amb un any perfecte, i perquè guanyar una altra Lliga o Champions significa sumar-ne un altre títol a la llista, però no en teníem encara cap Mundial de clubs. Crec que les llàgrimes de Josep Guardiola, al damunt de la gespa ho diuen tot. El Mundial de clubs era el resum perfecte a un any perfecte.

A més, l'obtenció de les dues Supercopes i el Mundial de clubs, o el que és el mateix, el fet d'haver acabat l'any amb els sis títols a la butxeca, ha de treure pressió al Barça d'aquí al final de temporada. El FC Barcelona ja és etern i per sempre estarà al llibre dels rècords.