24 de Novembre de 2008

Crisi espanyolista

El primer equip del RCD Espanyol està travessant una crisi esportiva. El dia que el juvenil empata amb el FC Barcelona, en un partit on els blanc-i-blaus es van merèixer més -la cantera va bé, com gairebé sempre-, l'onze de Bartolomé Márquez perd per 3-0 a Santander. I el que és pitjor, ja suma tres derrotes seguides i està a un partit de les posicions de descens.

Es miri com es miri, crec que tot plegat és un problema de gestió, de mala gestió. Per pressupost i per massa social, la posició de l'Espanyol a la Lliga hauria de ser bastant més amunt. Què falla? Què es fa malament? Segurament el problema no és només del que s'hagi fet o no aquest passat estiu. Des de fa un temps, alguns analistes blanc-i-blaus -amb els que coincideixo-, pensen que s'havia d'haver sigut més valent i haver fitxat recanvis, o si més no jugadors que competeixin d'igual a igual, amb Iván de la Peña i Raúl Tamudo. Aquests dos futbolistes són tan importants, de fet són la clau de l'equip, que quan no carburen pel que siguin l'Espanyol està mort.

Es fitxen laterals esquerres, laterals per la dreta, interiors de tot tipus, migcampistes... però no hi ha substitut ni per De la Peña ni per Tamudo. I ara que està lesionat el càntabre, qui dóna la darrera passada de gol? I en el cas de Tamudo, quan ell no fa els gols, qui els fa?

Insisteixo, per pressupost i per nombre de socis, la posició de l'Espanyol hauria de ser una altra. Però és la que és i molt en temo que l'any del nou estadi també serà un any de patiment.