23 de Juny de 2009

Canguelos i cagómetros

Joan Laporta se sent fort gràcies a l'històric triplet. La cascada de declaracions dels darrers dies en són una bona prova. El president del Barça ha decidit quins fitxatges trenquen el mercat i quins no. Per exemple, el d'Alves la temporada passada per damunt dels trenta milions d'euros, no trenca el mercat. Els de Cristiano Ronaldo, millor jugador del món 2008, i el de Kaká, millor jugador del món 2007, sí.

Un grapat de personalitats, també de l'àmbit polític, han aprofitat l'esquerda oberta per la directiva blaugrana per opinar en contra de la política de fitxatges de Floretino Pérez i criticar-los per cars. Fins i tot els presidents Montilla i Rodríguez Zapatero ho han fet, tot aduint la crisi econòmica actual en la qual ells dos, Montilla i Zapatero, tenen una part important de responsabilitat, o no? Ja se sap que en política és habitual apostar pel cavall guanyador i, avui en dia, aquest cavall és Laporta. En tot cas, no caldria oblidar que en futbol, com en política, el que avui és car demà és barat.

El president barcelonista, però, no s'ha aturat aquí i també ha estobat a la premsa esportiva de Madrid, la del canguelo (Marca) i el cagómetro (As). No sé si és correcta o no aquesta forma d'actuar, però en la premsa esportiva, igual que en la política o generalista, els diaris acostumen a ser més propers a la realitat que millor coneixen. En aquest cas, Marca i As són diaris que són més a prop del Reial Madrid, com els diaris esportius de Barcelona ho estan del club blaugrana. No entenc per què Laporta s'escandalitza d'aquesta circunstància i els mitjans de comunicació han de ser l'eix del discurs del president del Barça en la presentació d'un llibre.

En tot cas, em sembla molt poc elegant que Laporta aprofiti els triomfs per passar factura als que no pensen com ell. Sí, Marca i As van anar plens de canguelos i cagómetros i tot plegat "els va explotar als nassos", com va dir el president del Barça. Però cal fer-hi esment? Cal ser tan rancuniós? Fins quan haurem d'aguantar a un president tan poc elegant com efectiu en la consecució de títols per l'entitat? Bé, en aquesta darrera pregunta la resposta està clara: fins a la propera primavera... si Déu vol.