07 de Maig de 2009

Barça, el triomf d'una filosofia centenària

El gol d'Iniesta representa el triomf d'una filosofia, la del FC Barcelona, que generació rere generació, des de 1899, ha anat empaltant l'adn barcelonista. Perquè el Barça sempre s'ha distingit per jugar bé la pilota, per buscar -potser- més l'estètica que l'eficàcia. Miguel de Unamuno ja ho va dir fa un segle: "A los catalanes os puede la estética". És possible que sigui així, però aquesta temporada, almenys en el futbol, el Barça està aconseguint que estètica i eficàcia vagin juntes de la mà.

Iniesta, a més, és un jugador fet a casa. Els que diuen que el Barça és un equip fet a cop de talonari tenen una part de raó, però no tota. Víctor Valdés, Sergio Busquets, Xavi, Iniesta, Messi i Bojan, els de la pedrera que han trepitjat la gespa a Stamford Bridge, no són talonari. Potser el que haurien de fer, aquests que només veuen bitllets a les butxaques dels altres, és treballar millor la pedrera i buscar una altra estètica que no només la de guanyar el Barça en categories inferiors.

I encara queda el millor, guanyar la Champions. És el títol que em fa més il·lusió. Tinc una raó de pes: per moltes Champions que guanyi el Barça mai em treuré del cap aquella que vam perdre a Sevilla. Encara recordo com no hi havia manera d'aixecar-me d'aquell seient de ciment del Sánchez Pizjuán perquè no podia creure el que havia vist. Aquell tràngol, aquella enorme decepció, s'ha anat apaivagant amb les victòries a Londres i París. Què bonic seria afegir Roma a aquest parell de noms!