07 d'Agost de 2008

Au revoir Henry

Des del primer moment vaig pensar que el fitxatge de Thierry Henry pel Barça era una presa de pèl. Una presa de pèl pel club, que va pagar una milionada per un futbolista que va arribar en uns nivells físics sota mínims, i sobretot per als afeccionats que fa un any esperen veure alguna cosa de l'Henry que es va fer famós a l'Arsenal. Aquí caldria que els mitjans de comunicació analitzessin el seu paper en fer bullir l'olla perquè menys tots sabien/sabíem que la contractació d'Henry responia més a una qüestió de màrqueting que esportiva. Però en alguns casos calia protegir interessos. Esportivament, el més a prop que ha estat Henry del seu nivell anterior va ser en un partit al Ciutat de València contra el Llevant, equip de Segona divisió en el millor dels casos. Ara, l'olla, definitivament s'ha cremat per manca de contingut en el seu interior.

En el que portem de pretemporada, i després d'un any d'adaptació, Henry segueix sent un presumpte crack. Pedrito i Jeffrén, només per donar el nom de dos jugadors del filial que també juguen en atac, han donat més sensació de perill que Henry. A la web del Barça, parlen de mala sort. Nanai. Per a mi, Henry és un futbolista acabat per al nivell que exigeix el Barça. A dies de fer 31 anys, el Barça no es pot permetre el luxe de mantenir una fitxa com la d'Henry, per allò de la relació qualitat/preu, però en especial no es pot permetre el luxe d'entestar-se en fer titular a un jugador com a molt té benzina per ser un revulsiu en moments puntuals.