01 de Gener de 2010

Adéu Laporta

Tots els barcelonistes hem acomiadat amb tristor el 2009 perquè ha estat el millor any esportiu de la nostra entitat i de totes les que es fan i desfan en el món del futbol. Però alhora, hem rebut el 2010 amb la il·lusió d'igualar els èxits de l'inolvidable 2009 o, si més no, amb l'esperança de jugar (i guanyar) la final de la Champions League, el 22 de maig, al Santiago Bernabéu.

Que bonic seria tornar a aixecar la copa, veure Puyol amb la senyera al braç, al camp de l'únic club de Primera divisió fundat per un cognom català com és el de Padrós!

En la vessant institucional, el 2010 és el de la fi del laportisme, aquest modus de governar que, malgrat els nombrosos èxits esportius, ha estat farcit d'escàndols, actituds rebutjables i maneres de fer impròpies. L'anècdota de la baixada de pantalons a l'aeroport, per desgràcia, no ha estat això, una sortida de to puntual, sino que ha estat la tònica d'un mandat que, ja dic, ha estat el més exitós en la història del club a nivell de títols, però més que qüestionable en la resta.

Qui vingui, estic convençut, no perdrà 15 directius en sis anys i mig malgrat dues Copes d'Europa, tres Lligues o un Mundial de clubs, entre d'altres victòries.

El recanvi de Laporta? Sembla evident que serà una lluita entre Sandro Rosell i el candidat a qui doni suport Joan Laporta, encara que sigui el desconegut -pel soci-, Alfons Godall. Els Jaume Ferrer, Agustí Benedito i Jaume Guixà seran poc menys que convidats de pedra en aquesta festa... almenys en la teoria.

També serà bonic comprovar si hi ha algun submarí. Sí, un candidat que en el fons treballa per un tercer. Ja va passar als comicis de 1978, recorden? Estic convençut que aquest cop tornarem a veure un periscopi. Immersió!