18 de Novembre de 2011

A qui interessa el bàsquet?

Aquest divendres, llegia al 20 Minutos que l'audiència dels partits de bàsquet de l'ACB era molt similar als de la passada temporada, malgrat la importació de jugadors NBA pel tema del locaut. Deien que les xifres eren d'uns 350.000 espectadors els caps de setmana, amb un 2.5% de share.

Considero aquestes dades paupèrrimes, la veritat. Recordo fa anys quan feia informació de bàsquet aquelles nits al xalet del carrer Iradier esperant la fumata blanca per l'acord del conveni col·lectiu entre la patronal i els jugadors. Eren guàrdies on ens ajuntàvem, sense exagerar, més d'una dotzena de periodistes.

Aquella nova ACB, una agrupació de clubs avançada al seu temps, almenys a Espanya, havia d'impulsar el bàsquet a límits insospitats. De fet, el creixement de la lliga va venir acompanyat d'un interès periodístic sense precedents.

Recordeu que es van arribar a fer carrusels per la ràdio de partits de l'ACB? suplements diferenciats als diaris amb només informació de bàsquet?

Arribats a aquest punt, va començar a córrer la mentida, que el bàsquet aconseguiria l'esclat definitiu quan la selecció espanyola aconseguís un èxit important. Al bàsquet espanyol l'únic que li mancava per arribar a unes quotes d'interès similars a les que despertava el futbol era un èxit d'Espanya en un gran torneig.

Tururut violes. La selecció espanyola s'ha inflat a guanyar: Eurobasket, Mundobasket, medalles olímpiques... i el bàsquet seu davant un televisor a una ínfima part de seguidors si els comparem, per exemple, amb els de la Fórmula 1.

No és estrany que, arribats a aquest punt, algun dels gurús de la pilota grossa hagi buscat refugi en tertúlies de futbol per mantenir una mica de notorietat mediàtica.