19 d'Octubre del 2010

Rosell: victòria o eleccions

La decisió de la junta directiva del FC Barcelona d'instar l'Assemblea de compromissaris a votar favorablement l'acció de responsabilitat contra Joan Laporta i els seus només pot acabar de dues maneres.

La primera, amb un triomf judicial rotund dels actuals mandataris barcelonistes. D'aquesta manera, sortirien reforçats i quedaria clar que la seva actuació va ser d'acord amb la llei. A banda de vacunar el club contra la mala praxis directiva...

La segona, però, només pot finalitzar amb la convocatòria avançada d'eleccions. M'explico: si un jutge dóna la raó a Laporta i desmunta les tesis de la directiva, òbviament a Rosell no li quedarà cap altre camí que la convocatòria anticipada d'eleccions. No es pot dir que els compromissaris prenen la decisió social més important de la història del club i després no assumir-ne les...

Continuar llegint...

15 d'Octubre del 2010

Un Barça fracturat

Escric aquest article abans de l'Assemblea de Compromissaris, però després d'haver assistit a la roda de premsa de Joan Laporta a l'hotel Majestic.

Un cop escoltats els arguments numèrics d'una i altra banda, no tinc gens clar qui té la raó, si és que la raó se li ha de donar a un dels dos bàndols, el liderat per Sandro Rosell o el de Laporta.

Mai com en aquest cas és evident que en les grans empreses els números es fan o desfan segons convingui sense que això impliqui, necessàriament, fer-ne un abús o un ús fins i tot delictiu de la comptabilitat. Pel que he vist i sentit aquestes darreres setmanes, uns mateixos números poden donar un benefici d'11 milions d'euros o un dèficit proper als 80. I amb l'afegitó que en els dos casos tant Rosell com Laporta es remeten a una auditoria feta per Deloitte.

L'única cosa que m'ha quedat clara és...

Continuar llegint...

07 d'Octubre del 2010

El paleto de Camas

Fa uns quants anys era pràcticament impossible trobar un futbolista professional amb una carrera universitària. Hores d'ara tampoc és habitual. Casos com el de Pablo Alfaro és excepcional. L'exjugador del FC Barcelona, entre d'altres equips, va passar de donar puntades de peu als adversaris a guarir-los; és metge. En jocs, com el bàsquetbol, és bastant més comú trobar universitaris.

No ha de sorprendre, per tant, que futbolistes com Sergio Ramos facin publicitat de la seva ignorància. El de Camas, el mateix lloc on va néixer Curro Romero, diu ara que va fer broma quan es va empipar com una mona després d'una pregunta en català a Gerard Piqué. Una broma... Coneixem perfectament aquestes bromes i els paletos, aquest cop de Camas, que les fan.

Suposo que la Federació Espanyola de Futbol no li haurà dit res a aquest intel·lectual del futbol....

Continuar llegint...

01 d'Octubre del 2010

Villar, Hierro i Del Bosque, culpables

Xavi Hernández és baixa per jugar contra el Mallorca per una tendinitis. De retruct, també s'ha quedat fora per als partits classificatoris de la selecció espanyola davant Lituània i Escòcia.

De qui és la culpa de la baixa de Xavi? Jo crec que del trident format per Ángel María Villar, Fernando bubu Hierro i Vicente del Bosque. Cadascú en la seva parcel·la federativa van obligar els jugadors del Barça a disputar un amistós a Mèxic, el passat mes d'agost, sense haver fet cap entrenament amb el seu equip.

Després de guanyar el Mundial i de les vacances, el president de la Federació Espanyola va decidir fer caixa a Mèxic. I el director tècnic i el seleccionador van decidir que havien d'anar amb les estrelles mundialistes, malgrat que els jugadors del Barça no havien entrenat. Així, de cop i volta, a viatjar a l'altra banda del...

Continuar llegint...

23 de Setembre del 2010

El fenomen Inda

L'arribada d'Eduardo Inda a la direcció del diari Marca, el més venut a Espanya, va ser rebuda amb recel, perquè la seva trajectòria professional havia tingut poc a veure amb el món de l'esport. Tres anys després, és evident que els pitjors presagis s'han complert. Potser qui el va posar al capdavant del Marca ja era això el que volia. Ara crec que hi ha aficions futbolístiques que no es poden veure reflectides en El diario de todas las aficiones, tal i com es proclama el diari madrileny.

Durant aquest temps he pogut parlar moltes vegades amb companys de professió sobre el cas Inda. Poques vegades hi ha hagut tanta unanimitat en relació a un personatge. Les darreres declaracions sobre Pep Guardiola són la prova que Inda només aporta crispació i mal rotllo a l'esport. I si no que li preguntin a Ramón Calderón o Manuel...

Continuar llegint...

13 de Setembre del 2010

El Saviola asturià?

A mi m'agrada mullar-me i dir la meva abans que les coses passin, i no a posteriori. Crec que això seria jugar amb avantatge i apuntar-se el tanto quan les coses ja s'han produït.

Per això, i encara que a dia d'avui el risc d'equivocar-me és alt, si més no si seguim el que diuen els entesos, crec que David Villa pot ser el nou Saviola del FC Barcelona, el Saviola asturià, i quedar-se un graó per sota de totes les expectatives generades.

No li tinc gaire fe a l'exjugador del València, malgrat que els números de Saviola -amb qui el comparo- van ser de 73 gols en quatre temporades. No és un mal registre. Però no són números de davanter centre del Barça. I no crec que Villa en faci molts més, si els fa.

Per què? Villa, com en el seu momento Saviola, és un futbolita que pel meu gust juga amb el cap mirant massa al terra. Agafa la...

Continuar llegint...

07 de Setembre del 2010

Els premis Juan Palomo d'Astúries

La majoria dels premis esportius acostumen a caure en el més absolut dels ridículs alguna vegada. Per exemple, atorgar Diego Forlán el premi com a millor jugador del passat Mundial és un insult a la intel·ligència futbolística. L'Uruguai va ser quarta.

Ara, el Premi Príncep d'Astúries dels Esports dóna un pas més en aquesta cursa dels despropòsits. La selecció espanyola ha conquerit el guardó per haver guanyat el Mundial. Tot queda a casa, perquè des de que es dóna aquesta distinció -any 1987- Alemanya, França o Itàlia també han estat campions del món i només s'ha distingit al Brasil de 2002. Quin és el criteri a seguir per donar el premi?

És evident que el primer de tot és ser espanyol. Yo soy español, español, español... Així, per exemple, s'entén que Fernando...

Continuar llegint...

30 d'Agost del 2010

El Reial Madrid is different

El gran mèrit de José Mourinho és haver aconseguit fer campions als equips als quals ha entrenat. De tots els seus miracles futbolístics el que més em va impressionar va ser, el primer, el que va realitzar amb el Porto. Va guanyar la Copa de la UEFA i la Champions League, a banda de dues Lligues i una Copa amb el conjunt portuguès, en dues temporades de somni.

Després va sumar dues Premiers amb el Chelsea, però aquí va fracassar amb el seu intent de cororar l'equip d'Abramovitx com el millor d'Europa. En tot cas, Mourinho va tornar a posar en el mapa futbolístic l'equip dels pijos londinencs.

A l'Inter sí que el va col·locar novament al cim del futbol continental amb un triomf històric a la Champions League. Des dels temps de Luis Suárez que no eren ningú a Europa. Però vet aquí que arriba al Reial Madrid... i que volen que els digui. A mi...

Continuar llegint...

18 d'Agost del 2010

El vestidor de Guardiola

El passat 18 d'agost de 2010, Josep Guardiola deia que "ens falten un o dos jugadors". I afegia que "ens falta alguna peça. Ho sé jo, ho sap Txiki, ho sap Tito, el president i ho sap tot el món. Si és possible arribarà, i si no, no. És difícil, per les negociacions i els preus". Dies després, es va concretar l'arribada de Txigrinski, però era evident que la plantilla seguia sent curta. Uns mesos després es va encarregar de recordar-ho Tito Vilanova.

Aquesta temporada la situació ha empitjorat. Han marxat Márquez, Txigrinski, Henry i Touré, i només han arribat Villa i Adriano. Per tant, Guardiola té un futbolista menys al vestidor que ara fa un any. I les competicions que ha de jugar el Barça són les de sempre, Lliga, Copa i Champions, amb les mateixes obligacions de sempre: guanyar o guanyar.

Pretendre superar tots els entrebancs d'un...

Continuar llegint...

15 de Juliol del 2010

Pelats com una mona

Sandro Rosell i el seu equip econòmic s'han trobat teranyines a la caixa forta del Barça. Res més. Bé, sí, un deute superior al que hi havia abans de l'era Laporta. Però de peles, ni rastre.

A veure com ho manega Javier Faus en els propers exercicis. Els socis i aficionats barcelonistes s'han acostumat al caviar dels títols i, malgrat l'aportació de la Masia, caldrà anar fent retocs per mantenir el nivell. Aquesta temporada, sense anar més lluny. I amb 50 milions d'euros cal escollir bé i deixar-se d'invents a l'estil Keirrison, Hleb, Henrique o Martín Cáceres, un pack pel qual el Barça va pagar més d'aquests 50 milions d'euros.

Objectivament, el Barça ara té un vestidor amb menys efectius que fa un any. Han marxat Henry, Txigrinski i Touré, i només ha arribat Villa. Calen incorporacions al mig del camp i també a l'eix de...

Continuar llegint...