04 de Maig del 2011

L'herència Laporta

El Barça disputarà el dia 28 de maig la seva setena final de la Champions League. 1961, 1986, 1992, 1994, 2006, 2009 i 2011. Veient els anys de totes les finals continentals s'aprecia clarament un canvi de cicle en els darrers anys. Si del 1955 -data d'estrena de la Copa d'Europa- al 2003 es van disputar quatre finals, des de l'arribada a la presidència de Joan Laporta, i ara amb Sandro Rosell, el club blaugrana ha arribar a la darrera ronda en tres oportunitats.

La presidència de Laporta va ser polèmica per moltes coses, perquè va ser un directiu que va viure l'entitat tal i com és. Però a banda de la situació econòmica que hagi deixat, de les seves formes en públic, de les seves declaracions, de la deserció de directius, de les picabaralles judicials amb d'altres socis... i de tantes i tantes coses, també cal reconéixer que va posar els fonaments per canviar la història...

Continuar llegint...

28 d'Abril del 2011

No era vermella a Pepe

No, Pepe no mereixia la targeta vermella que li va ensenyar l'alemany Stark en el partit de la Champions davant el FC Barcelona. Aquest tipus d'accions, l'entrada que va fer el central portuguès del Reial Madrid, hauria d'estar tipificada al codi penal.

Alves va tenir la sort de no tenir la cama recolzada al terra, perquè si això hagués passat, igual ara estaria enguixat. Però clar, la caverna mediàtica o la central lechera estava mal acostumada, després dels arbitratges de Muñiz Fernández i Undiano Mallenco en els dos primers clàssics d'aquesta ronda de quatre.

Especial menció mereix l'actuació del navarrès a la final de la Copa, on va deixar sense sancionar de manera disciplinària accions flagrants, com trepitjades o puntades de peu a la carn d'olla d'algun barcelonista quan la pilota ja no hi era.

Stark, per exemple, es va menjar una mà de llibre de...

Continuar llegint...

26 d'Abril del 2011

El Gary Cooper del Barça

Tinc la sensació que la junta directiva del FC Barcelona està convertint Josep Guardiola en el Gary Cooper del futbol. Davant el Reial Madrid, és a dir, els Mourinho, Sergio Ramos, Arbeloa, Pepe... i demés bocamolls blancs, l'entrenador del Barça ha esdevingut el pim, pam, pum dels madridistes sense que ningú a la Sibèria aixequi la veu o doni un cop de puny a la taula.

Em comença a fer grima escoltar les explicacions d'Andoni Zubizarreta a l'aeroport, just abans de marxar en viatge europeu, o als descansos dels partits. Tot són pilotes fora, tòpics, i un discurs anestesiant que no aporta res. Bé, sí que aporta, que els altres segueixin parlant sense que ningú els respongui.

No estic demanant una guerra dialèctica entre el FC Barcelona i el Reial Madrid. Ni una guerra que després hagi d'apaivagar el president de la Generalitat de torn quan va intermediar...

Continuar llegint...

21 d'Abril del 2011

El fiasco de Villa

Ara marcarà el gol de la final de la Champions i tot arreglat. És una possibilitat i tant de bo sigui així. Com si el gol de la final el fa l'Afellay o el Pinto amb la cueta. Tant em fa.

Però ningú em pot treure del cap que aquest David Villa que ha fitxat el FC Barcelona s'assembla massa -des del punt de vista futbolístic- a Javier Pedro Saviola, aquell davanter centre que el Barça va fitxar del River Plate i que va haver de marxar del Camp Nou per la porta del darrere.

Ja abans de començar la temporada, vaig advertir que Villa és un futbolista que m'encaixava poc en l'esquema del Barça, malgrat el que ens van voler vendre amb el cuento de la Roja i la connexió amb Xavi i Iniesta.

Només cal repassar els partits del València de l'any passat per adonar-se'n que Villa és un futbolista poc combinatiu amb la resta dels companys, un finalitzador, a qui li...

Continuar llegint...

13 d'Abril del 2011

El parany de la Meseta

El calendari i els sortejos han fet que el Barça i el Reial Madrid s'hagin de veure les cares quatre vegades en quinze dies. Jo em conformaria amb què els homes de Josep Guardiola en guanyés dos: la final de Copa a València i la tornada de la semifinal de la Champions League al Camp Nou. Crec que amb això n'hi hauria prou per complir els objectius de la temporada i també per deixar als de l'altiplà de la península en blanc, com el color de la seva samarreta.

Però en el futbol mai n'hi ha prou. Sempre es vol més i més. Per tant, estic convençut que el tècnic del FC Barcelona jugarà amb el millor equip possible aquest dissabte. Jo, per tal d'evitar problemes als jugadors que seran a Mestalla, faria jugar al proper partit de Lliga aquest onze: Pinto, Montoya, Bartra, Milito, Maxwell, Fontàs, Keita, Thiago, Afellay, Jeffren i Villa. És un onze de garanties, malgrat que...

Continuar llegint...

06 d'Abril del 2011

Un Espanyol en caiguda lliure

El RCD Espanyol només ha aconseguit nou dels darrers 33 punts a la Lliga i malgrat tot es manté en posicions europees, encara que tot fa pensar que tard o d'hora acabarà caient també dels llocs que donen accés a l'Europa League.

De fet, la situació de l'equip de Mauricio Pochettino no és més que el reflexe de la situació per la que passa el club a nivell oficial. En aquest capítol caldria posar en el plateret de la balança la dimissió del consell d'administració de Josep Ramió, que ha estat relacionada amb una hipotètica desaparició de l'equip femení, un dels pocs que acostuma a donar títols i èxits a l'entitat amb relativa regularitat.

També cal tenir en compte que l'ampliació de capital ha estat ampliada en el temps per aconseguir una injecció econòmica suficient. Això vol dir que en el període...

Continuar llegint...

01 d'Abril del 2011

Sandro, calli!

No m'han agradat les declaracions de Sandro Rosell apostant per un 5 a 0 a la final de la Copa del Rei. Tant de bo es produeixi aquest marcador a Mestalla, però em sembla que no tocava. S'ho podia haver estalviat.

El president del Barça tenia l'opció de posar el pilot automàtic, com va fer, per exemple, durant les eleccions a la presidència, i haver apostat per un triomf blaugrana, sense necessitat de donar un resultat.

D'alguna manera, Rosell ha desmuntat el discurs que durant aquests anys ha anat treballant Josep Guardiola, Manel Estiarte i el vestidor del Camp Nou. Humilitat, fugir de les polèmiques...ha estat i és la manera de fer del tècnic de Santpedor.

Com es poden ara atacar les declaracions de José Mourinho? Rosell ha parlat com un soci, com un aficionat, quan ell sap millor que ningú que ser president del millor club del món és una feina de vint-i-quatre hores al...

Continuar llegint...

22 de Març del 2011

Laporta té raó

L'expresident del FC Barcelona, Joan Laporta, ha demanat més contundència al seu successor, Sandro Rosell, per defensar els interessos del club després de les insinuacions de la Cope sobre dopatge.

Laporta té tota la raó del món quan exigeix a la junta directiva blaugrana que arribi fins a les darreres conseqüències. Crec que, en aquest cas, el Barça ha estat lent de reflexos. Al comunicat del dilluns li va seguir una compareixença del portaveu Toni Freixa on va revelar una trucada telefònica de Florentino Pérez a Rosell. Després, gairebé una setmana més tard, el president del Barça va aprofitar el partit davant el Getafe per dir la seva. Ja no calia.

A banda, el fet de buscar una satisfacció en la via civil, crec que el Barça podia haver buscat la via penal per acabar definitivament amb aquest tema.

En tot cas, em sembla que no treure'm...

Continuar llegint...

15 de Març del 2011

Visca la comunicació a can Barça!

La política comunicativa del FC Barcelona ha fet, efectivament, un gir de 180 graus amb l'arribada de Ketty Calatayud en lloc de Pere Jansà. El darrer exemple: dia 9 de març, al Club de la mitjanit de Catalunya Ràdio, el director tècnic del club, Andoni Zubizarreta, deia que "Luis Enrique podria ser el pla B", en cas que Josep Guardiola abandoni el primer equip al final del 2012.

Dia 15 de març: el mateix Zubizarreta anuncia que Luis Enrique deixarà el Barça el proper 30 de juny. Això és comunicació, si senyor, i totes les altres coses són romanços. Però no passa res. Demà munten una llotja només amb senyors amb ulleres i pèl-roig i el lobby en bloc a aplaudir amb les orelles.

Però el més important de tot plegat, és que l'adéu de Luis Enrique evita un possible problema. El tècnic del filial...

Continuar llegint...

09 de Març del 2011

La premsa espanyola i l'Arsenal

Llegir la premsa esportiva espanyola l'endemà del triomf del Barça sobre l'Arsenal per 3 a 1 pot ser considerat un exercici de masoquisme, però també la constatació que anem pel bon camí. Vull dir, que el FC Barcelona va pel bon camí.

Per exemple, el Marca deia en portada: "SuperMessi da el pase a un Barcelona que otra vez jugó contra diez". I a sota, "el árbitro echó injustamente a Van Persie en el 55'"; "Wenger a Pep: '¡Felicita a Busacca!"

Sincerament, s'ha de tenir molt poca classe per destacar això, quan en el primer temps el mateix Busacca s'empassa un penal de llibre a Messi, i en el partit d'anada, amb 0 a 1 al marcador, l'àrbitre anul·la un gol legal al mateix davanter argentí que hauria tancat l'eliminatòria en la primera mitja hora de la confrontació.

L'altre diari de referència de l'Espanya...

Continuar llegint...