26 de Març del 2010

Jan, quins collons!

Joan Laporta, el president del Barça que parlava de superar velles enemistats, disputes... l'home del consens, si més no verbal, acaba de fer president d'honor Johan Cruyff. Quins collons!

Ha tingut set anys per fer-ho i ho fa ara, just quan li queden quatre dies per seguir presidint el club. Aquesta decisió també es pot interpretar com una petita venjança cap al futur president -avui les enquestes diuen que seria Sandro Rosell- qui hauria d'empassar-se el profeta a la llotja del Camp Nou cada dos per tres.

I un clar menysteniment cap a la figura de l'expresident Núñez, qui va atorgar la possibilitat a Cruyff perquè agafés volada com a entrenador, però que va acabar el seu peripel a can Barça amb una discusió on van voler cadires. Oi, amic Joan Gaspart?

Sense cap mena de dubte tots els barcelonistes li estem agraïts perquè amb ell a la banqueta el Barça...

Continuar llegint...

23 de Març del 2010

El laportisme ha mort

El laportisme ha mort i el seu màxim exponent, Joan Laporta i Estruch, ha quedat en fals en els darrers mesos del seu mandat al capdavant del FC Barcelona.

Malgrat els títols i els èxits esportius a totes les seccions, del costat de Laporta marxen fins i tot els seus homes més fidels: Alfons Godall, company i amic des dels temps dels Maristes de Sant Joan, i Xavier Sala i Martín, qui ha renunciat a prendre el relleu del vicepresident primer com a candidat continuista.

A Laporta, dintre de la junta directiva, no li queda ningú. Almenys ningú amb pes i amb il·lusió de ser el successor, perquè Jaume Ferrer, a qui ara s'agafa com a un clau roent, farà el seu camí amb o sense el seu suport explicit.

De fet, si l'actual vicepresident de Patrimoni rep la confiança dels socis a la votació del 13 de juny una de les primeres coses que farà serà signar...

Continuar llegint...

19 de Març del 2010

Moner-Pruna, l'estranya parella

El Tribunal Català de l'Esport ha canviat de president. El rebel Román Gómez Ponti ha deixat la seva cadira a Joan Maria Xiol, a qui també li tocava la renovació, però que s'ha quedat... i de president.

El TCE és el màxim òrgan jurisdiccional de l'esport català, i ha d'estar format per set advocats de reconegut prestigi i experiència en la pràctica jurídica esportiva. Això és el que diu la teoria.

La UFEC nomena a quatre dels set membres. El Consell dels Col·legis d'Advocats de Catalunya estria els altres tres. Per tant, la majoria sempre la té David Moner, el president de la UFEC.

Com recordaran, Moner va ser l'home que va dirigir el procés del vot de censura endegat per Oriol Giralt contra Joan Laporta i la seva junta directiva. No va quedar gaire content Giralt de l'actuació de Moner, tot sigui dit.

Ara, en el moment de la...

Continuar llegint...

05 de Març del 2010

A l'estil Chávez

Oriol Giralt ha estat sancionat per la junta directiva del FC Barcelona amb un any de suspensió de la seva condició de soci. Dic junta directiva i no comissió de disciplina, perquè aquesta, malgrat el que diguin els estatuts, de facto és un apèndix més de la junta directiva. I si no, què hi fa en Josep Cubells en l'esmentada comissió? Qui nomena els membres d'aquests òrgans?

De fet, tal i com estan muntades les comissions, aquestes són com una segona divisió o un filial de directius. Sala i Martín va pujar al primer equip després de ser durant un temps a la comissió econòmica. Magda Oranich, d'altra banda, va donar el salt a la directiva des del seu lloc anterior de Síndica del soci. Permeteu-me, doncs, que posi en quarentena les actuacions d'aquestes comissions.

Bé, el cert és que Giralt ha estat sancionat per enviar un...

Continuar llegint...

03 de Març del 2010

Au revoir 'Tití'

Thierry Henry compleix la seva tercera temporada al FC Barcelona. I sembla que serà la darrera, malgrat tenir un any més de contracte. El seu fitxatge va ser un caprici de Joan Laporta i, sobretot, de Ferran Soriano, com molt bé apuntava Mario Ruiz en la tertúlia de l'Ona Esportiva d'Onda Cero, que recordava com va ser el vicepresident econòmic qui va anar a París a enllestir l'operació.

El fitxatge d'Henry el vaig discutir el primer dia. Per què? El francès portava un munt de setmanes lesionat en la seva última etapa a Londres, en el futbol ho havia fet gairebé tot i, especialment, s'acostava a una edat massa perillosa per un davanter que sempre ha viscut de la seva velocitat.

Facin comptes. El Barça va pagar uns 24 milions d'euros pel traspàs i li va signar un contracte de sis milions d'euros per temporada. En total, gairebé 50 milions d'euros. Paral·lelament,...

Continuar llegint...