26 de Gener del 2010

Godall, el nou Gaspart

Aquest dimarts vaig assistir a la presentació de la candidatura d'Alfons Godall. Crec que ni ell mateix no es pensava que tenia tants seguidors perquè el local es va quedar petit. Encara que la majoria eren fans de Joan Laporta, quan no familiars... i el local, sincerament, tenia unes dimensions molt reduïdes. La calor, d'altra banda, era insuportable.

En tot cas, allò important era saber quins companys acompanyaven Godall i què deia. Comencem pel final. Godall em va recordar Joan Gaspart, el Gaspart de les eleccions de l'any 2000 que va obrir els seus braços a tothom per acabar sent ell el president. Ni una mala paraula per a ningú i una victòria que va enfonsar el Barça tres anys.

El vicepresident, curiosa coincidència amb Gaspart, va dedicar bones paraules a Jaume Ferrer i, sobretot a Ferran Soriano, aquell company de junta que va tocar el dos després de perdre per golejada el vot de censura...

Continuar llegint...

21 de Gener del 2010

L'amic Jan es queda sense foto

No podrà ser. Joan Laporta no tindrà la desitjada foto amb la signatura de renovació de Josep Guardiola, la que s'acostuma a fer amb els futbolistes que amplien els seus contractes. L'entrenador del Barça ha preferit la inèdita fórmula de la renovació verbal per refermar el seu compromís amb l'entitat... i ha deixat el president amb un pam de nas.

A Laporta no se li ha de treure el mèrit, però, de confiar en l'exfutbolista de Santpedor quan tothom apostava per algú amb més experiència. Jo, el primer. Gràcies a aquesta decisió, el FC Barcelona ha aconseguit sis títols consecutius. Però també s'ha de dir que després de la final de la Copa d'Europa de París, el màxim dirigent barcelonista va dimitir d'algunes de les seves funcions i el vestidor blaugrana va viure dos anys d'autocomplaença, quan Frank Rijkaard tenia la...

Continuar llegint...

18 de Gener del 2010

Ferrer 'juga' a favor de Rosell

No es la seva intenció, però la candidatura de Jaume Ferrer només beneficia Sandro Rosell... i per tant perjudica de manera ostensible la candidatura apadrinada per Joan Laporta, la d'Alfons Godall.

Amb el vot laportista dividit, les opcions de victòria de l'exvicepresident esportiu són encara més grans. El soci que vulgui votar continuisme tindrà dues opcions, per tant més possibilitats per a Rosell.

Però com dic, la intenció de Ferrer no és beneficiar el seu antic company de junta. El que no vol el vicepresident de Patrimoni és la continuïtat d'un model que es permet espiar els que dirigeixen el club, basat en el presidencialisme i una manca evident de transparència, malgrat les promeses contràries.

Ferrer, em fa la impressió, vol passar factura el sector oficialista de la junta. Laporta, Godall, Sala i Martín, Oliver... per tot el que ha viscut...

Continuar llegint...

07 de Gener del 2010

La culpa també és de Txiki

Josep Guardiola va assumir la responsabilitat de l'alineació que va treure el FC Barcelona davant el Sevilla. No calia que ho digués, perquè tothom sap que el tècnic blaugrana és qui decideix qui juga, quan juga i on juga.

Potser, però, les paraules de l'entrenador es poden interpretar d'una altra manera. "Què voleu que faci si tinc jugadors a la Copa d'Àfrica, d'altres lesionats i una plantilla tan curta que he de fer jugar a nois del B perquè els 'cracks' puguin arribar a final de temporada amb uns mínims de garanties. I la culpa de tot plegat és del Txiki Begiristain, qui aquest estiu no ha fet els deures i la plantilla és encara més curta que fa un any..." Podia haver dit Guardiola, i estaria dient la veritat, perquè ell entrena el que li han deixat. Ni més ni menys.

Si el Barça supera el Sevilla, jugarà nou partits oficials durant el mes...

Continuar llegint...

01 de Gener del 2010

Adéu Laporta

Tots els barcelonistes hem acomiadat amb tristor el 2009 perquè ha estat el millor any esportiu de la nostra entitat i de totes les que es fan i desfan en el món del futbol. Però alhora, hem rebut el 2010 amb la il·lusió d'igualar els èxits de l'inolvidable 2009 o, si més no, amb l'esperança de jugar (i guanyar) la final de la Champions League, el 22 de maig, al Santiago Bernabéu.

Que bonic seria tornar a aixecar la copa, veure Puyol amb la senyera al braç, al camp de l'únic club de Primera divisió fundat per un cognom català com és el de Padrós!

En la vessant institucional, el 2010 és el de la fi del laportisme, aquest modus de governar que, malgrat els nombrosos èxits esportius, ha estat farcit d'escàndols, actituds rebutjables i maneres de fer impròpies. L'anècdota de la baixada de pantalons a l'aeroport, per desgràcia, no...

Continuar llegint...