27 de Maig del 2009

T'estimo Barça

El Barça ha fet història. No és un tòpic, és una realitat. Mai abans havia conquerit els tres títols grans del futbol en el mateix exercici. Ara hi haurà molts que s'apuntaran el mèrit d'aquests triomfs. Si més no sortiran com a bolets els que deien que Josep Guardiola era el tècnic ideal per al Camp Nou. Jo era un dels que no es refiava del que pogués fer Guardiola. Però els triomfs d'aquesta temporada deixen en evidència la feina de Frank Rijkaard, qui tenia la millor plantilla de la història del club i la va malbaratar en dos anys infectes. La prova està en que a Roma van jugar nou futbolistes de l'era Rijkaard, més Piqué i Sergio Busquets, aquest darrer un futbolista que venia de Tercera divisió. Per tant, també caldria començar a posar en el seu lloc a Rijkaard i els que van permetre que des de la final de la Copa d'Europa de París...

Continuar llegint...

25 de Maig del 2009

El Barça, un club guanyador

El Barça jugarà la final de la Copa d'Europa sense cap pressió. En el partit contra el Manchester United no salvarà la temporada, cas d'aconseguir el títol, perquè això ja ho ha fet amb la Lliga i la Copa, però sobretot, amb el seu futbol. Fer el triplet, a banda d'un fet històric, seria la cirereta al pastís del bon joc i de l'eficàcia, dos conceptes què sovint en el futbol no van agafats de la mà.

Aquesta final continental és molt diferent de les que ha disputat anteriorment el Barça. A la de Berna, l'any 1961, el FC Barcelona estava davant la possibilitat d'assolir el seu primer títol europeu. Però ho feia després de cinc campionats consecutius del Reial Madrid. Vulguis o no, aquell Barça tenia al damunt una pressió què, després de la derrota davant el Benfica, va ser insuportable.

Vint-i-cinc anys més tard va...

Continuar llegint...

22 de Maig del 2009

L'antibarcelonisme 'perico'

El cas de Noemí Rubio ha destapat a l'Espanyol un antibarcelonisme ja latent què, com a vegades es diu del seu president Dani Sánchez Llibre, també és populista. Populista perquè excitar les masses amb aquest tema és d'un oportunisme extraordinari. Mentre es parla de la migcampista sabadellenca no s'analitza com és possible que un club amb el vuitè o novè pressupost de Primera hagi tingut tres entrenadors, dos directors tècnics, va haver de recórrer al mercat d'hivern i és encara sense la salvació matemàtica a la butxaca. Però és més fàcil accentuar l'antibarcelonisme. El conseller Josep Ramió va admetre que si Rubio s'hagués fet la fotografia amb uns altres colors no hi hauria hagut tan rebombori. El pecat ha estat fer-se la foto amb els colors de, l'encara, l'altre equip de la ciutat. I, a banda de populista, aquest antibarcelonisme...

Continuar llegint...

14 de Maig del 2009

Xiulada a la transició

La xiulada que van rebre els Reis i l'himne espanyol a Mestalla, 34 anys després de la mort del dictador oficial, només vol dir que l'anomenada transició espanyola -quan en realitat va ser una operació per reconvertir feixistes, alguns fins i tot amb les mans tacades de sang, en demòcrates-, es va tancar en fals. O, senzillament, no va existir.

Els que van xiular a ple pulmó l'himne i la monarquia, i per extensió els representants del govern espanyol i, per què no dir-ho, els màxims representants de l'Estat a Catalunya i a Euskadi, no eren pollosos separatistes, okupes o res semblant. Qui va anar a Mestalla són persones que paguen el carnet d'un club de futbol, la qual cosa no és gens barata, i van aconseguir la seva entrada a través d'un sorteig. A més, una bona part del camp estava en mans de la Federació Espanyola, que va ser qui les va distribuir. Per tant,...

Continuar llegint...

07 de Maig del 2009

Barça, el triomf d'una filosofia centenària

El gol d'Iniesta representa el triomf d'una filosofia, la del FC Barcelona, que generació rere generació, des de 1899, ha anat empaltant l'adn barcelonista. Perquè el Barça sempre s'ha distingit per jugar bé la pilota, per buscar -potser- més l'estètica que l'eficàcia. Miguel de Unamuno ja ho va dir fa un segle: "A los catalanes os puede la estética". És possible que sigui així, però aquesta temporada, almenys en el futbol, el Barça està aconseguint que estètica i eficàcia vagin juntes de la mà.

Iniesta, a més, és un jugador fet a casa. Els que diuen que el Barça és un equip fet a cop de talonari tenen una part de raó, però no tota. Víctor Valdés, Sergio Busquets, Xavi, Iniesta, Messi i Bojan, els de la pedrera que han trepitjat la gespa a Stamford Bridge, no són talonari. Potser...

Continuar llegint...

02 de Maig del 2009

El Día de la Comunidad... blaugrana

El 2 de maig del 2009 ha passat a la història. No per la celebració del Día de la Comunidad de Madrid, amb Esperanza Aguirre al capdavant i amb l'absència dels socialistes madrilenys als actes oficials. No. El 2 de maig del 2009 és història per la golejada del Barça al Real Madrid al Santiago Bernabéu. Mai el Barça no li havia clavat sis gols al seu etern rival a la capital d'Espanya. Mai, des de l'inici de la Lliga a la temporada 1928-29. Per fi el famós 0-5 de 1973-74 ha estat superat. El barcelonisme ja té dos moments històrics on emmirallar-se... i gaudir. Sobretot gaudir. Un en blanc i negre i l'altre, en color.

El Real Madrid ha estat un ninot en mans del Barça. I d'una vegada s'ha pogut desmuntar la farsa en què es sustentava aquest Real Madrid garrepa, amb un futbol d'equip petit, indigne d'una institució nou vegades campiona d'Europa, però que...

Continuar llegint...

01 de Maig del 2009

Signo un '1' al Bernabéu i un '2' a Londres

Com han canviat els temps. El Barça visita el Bernabéu, a cinc jornades per l'acabament de la Lliga, i ves per on el partit no es pot considerar ni el més important de la setmana, des del punt de vista blaugrana. Per al soci i aficionat culer, l'eliminatòria davant el Chelsea és el plat fort. Al Bernabéu, el Barça pot sentenciar la Lliga... o sortir líder amb un punt de marge sobre el seu etern rival. Res més.

Una ensopegada davant el Chelsea és irreparable. Fer-ho malament davant el Reial Madrid, no. Això no vol dir que l'equip surti relaxat i pensant més en el compromís de dimecres a Stamford Bridge que en donar-li el toc de gràcia als blancs. Per al barcelonista de soca-rel guanyar el Reial Madrid sempre és una mica més, però cal ser objectius i donar a cada partit la importància que té.

A manca de menys d'un mes per acabar la temporada...

Continuar llegint...