27 de Febrer del 2009

Henry i Carod

Thierry Henry ha fet unes declaracions a La Vanguardia on queda clar que la integració del francès ha estat molt més ràpida i efectiva al club, al seu entorn, a la ciutat i al país on viu des de fa menys de dos anys, que a l'equip, abans de Rijkaard i ara de Guardiola. Henry distingeix entre Catalunya i Espanya, sense embuts. No sé, però, si a tot plegat ha contribuït que a Madrid es parli més de caceres i aquí del 3% o 7%, segons sigui el cas. Perquè en això també hi ha diferències.

No es pot negar que Joan Laporta té mà esquerra amb la francofonia. Lilian Thuram es va fer íntim d'Oleguer Presas i va participar en actes en favor del català a la Catalunya Nord, a banda d'altres iniciatives socials, que honoren l'internacional francès. En la darrera crisi directiva, Laporta va incorporar al seu equip a Patrick Auset, un empresari de...

Continuar llegint...

23 de Febrer del 2009

L'antifutbol perico

El RCD Espanyol ha sumat els tres punts del derbi. Això és inqüestionable. I atesa l'alegria i la joia amb que ha estat rebuda aquesta victòria a Montjuïc, crec que, una vegada més, s'ha complert aquella dita de que "la fi justifica els mitjans". Els mateixos que ara s'escorren de gust per l'1-2 del Camp Nou segur que dirien barbaritats si el marcador hagués estat al revés. Perquè de futbol, el que es diu futbol, l'Espanyol no en va fer en cap moment.

Menteixo. Sí. Hi va haver un futbolista que sí va jugar al futbol. Iván de la Peña sí va jugar al futbol. És curiós, però el migcampista càntabre és el típic producte de la Masia que, per raons que ara no vénen al cas, no va triomfar del tot a Can Barça. La prova està en que és una de les icones del RCD Espanyol. De la Peña va deixar sobre la gespa del...

Continuar llegint...

19 de Febrer del 2009

Ciència ficció blaugrana

Estic llegint el llibre de Jordi Badia, El Barça al descobert. He començat a fer-ho aquest dimecres, tot just rebre un exemplar al Centre Internacional de Premsa, on es va fer la presentació, malgrat no haver estat convidat. A diferència d'altres mitjans de comunicació, a mi no em va arribar un exemplar abans de la presentació per poder-lo esbombar. Ja se sap, un ha de ser fidel als seus principis, i la filtració n'és un.

A l'hora d'escriure aquest article, porto llegides gairebé setanta pàgines. Estic veritablement estorat. Hi ha més referències a Sandro Rosell i Juanjo Castillo que a Joan Laporta, per exemple. Potser per no mossegar la mà que l'ha donat de menjar?

Però el que més m'ha sorprès de tot plegat és el posat d'ofès constant que adopta Badia. Des del primer dia. Millor dit, des d'abans d'entrar al club. Excepte el president,...

Continuar llegint...

16 de Febrer del 2009

"No me gusta cómo caza la perrita"

Rafa Carrasco, potser la persona que més en sap de ciclisme a casa nostra, acostuma a dir: "No me gusta cómo caza la perrita" quan intueix que una cursa ciclista no acabarà com a ell li agradaria.

Un company meu de feina, perico fins al moll de l'os, m'ha dit aquest dilluns que a l'Espanyol li van robar el partit davant el Sevilla. "Ja hem entrat en aquella fase en què tot i jugar bé l'àrbitre no ens ha deixat guanyar", m'ha assegurat. I tot seguit ha enumerat els penals no xiulats i el primer gol de Kanouté precedit de falta.

Pot tenir raó aquest company, però jo que m'ho miro amb una mica més de distància, em quedo amb la frase d'en Carrasco. No m'agrada la fila que fa aquest Espanyol. Sí, contra el Sevilla, un Sevilla al qual li faltava mig equip, va jugar relativament bé al mig del camp, però no en va encertar ni una en cap de les dues...

Continuar llegint...

09 de Febrer del 2009

Masip, l'altre Txiki

Enric Masip és un secretari tècnic d'handbol amb sort. Si fa o no fa com la que ha tingut fins ara el seu colega al futbol del Barça, Txiki Begiristain. Masip va heretar una secció campiona de la lliga Asobal, i en aquestes dues temporades i mitja en les quals ha fet i desfet segons el seu enteniment el Barça només ha guanyat un títol gran, una Copa del Rei.

El crèdit de l'handbol barcelonista, aconseguit al llarg de molts anys, s'ha perdut en un tres i no res. S'ha passat de contractar jugadors amb una fitxa inferior a la que cobrarien en d'altres equips, tot per jugar al Barça, a sentir cada cop més com els esportistes prefereixen altres projectes.

Però Masip és un secretari tècnic amb sort. Com Txiki. Les crisis no afecten Masip. Adéu a Xesco Espar, a Manolo Cadenas..., per no parlar de Jerome Fernández, i Masip que segueix sense assumir la seva responsabilitat, la...

Continuar llegint...

05 de Febrer del 2009

Aturem... els d'Aturem la guerra

Aquest dijous he estat al Palau Blaugrana amb motiu del partit entre el Barça i el Maccabi. Abans de començar l'encontre, unes deu persones, potser vint, s'han manifestat a l'entrada del recinte blaugrana demanant que s'aturi la guerra a Gaza. Hi estic d'acord. Cal aturar aquesta guerra i totes les demés guerres que hi ha a la terra. Tant de bo aquesta manifestació serveixi per alguna cosa.

Després, alguns dels activistes han interromput el partit de bàsquet. Han saltat a la pista i han muntat el xou. Per sort ha estat breu. Jo pregunto. Per què han saltat a la pista? Quina culpa tenen els jugadors del Maccabi, i la resta de participants de l'espectacle? Per què no se'ls deixa treballar en pau?

Em molesta profundament que una plataforma, teòricament cívica, aprofiti un esdeveniment esportiu per demanar el que sigui. A sobre, ara el Barça haurà de pagar la corresponent multa perquè...

Continuar llegint...

02 de Febrer del 2009

Quo vadis Espanyol?

En el món de l'esport, els clubs ben gestionats en els despatxos acostumen a tenir un bon rendiment sobre el terreny de joc. Despatxos i gespa, en el cas del futbol, no són dues realitats diferenciades. Si la direcció tècnica fa bé les coses, és a dir, fitxa i traspassa seguint un criteri i avaluant en cada moment allò que cal al vestidor, difícilment després les coses seran complicades al terreny de joc.

Però perquè la direcció tècnica compleixi amb els objectius marcats, cal que una mica més amunt, al consell de direcció o a la junta directiva, segons sigui el model, també hi hagi una coherència d'actuació. Al futbol professional calen recursos, i l'aixeta l'obren i la tanquen els que manen, no els executius.

L'Espanyol respon a aquest model de coherència? Per a mi, no. Quan en una temporada s'ha canviat el directiu responsable del tema...

Continuar llegint...