21 de Desembre del 2009

D'Abu Dabhi a l'eternitat

L'obtenció del Mundial de clubs em feia una especial il·lusió. Era l'únic títol que ens faltava exhibir al Museu President Josep Lluís Núñez. I també perquè era el títol que feia immortal aquest FC Barcelona.

La setmana del Mundial de clubs vaig tenir la sort de participar a una tertúlia de l'Ona Esportiva d'Onda Cero Catalunya que presenta l'amic Albert Arranz. Quan em va trucar per convocar-me, em va dir que en aquell programa preguntaria si canviavírem el trofeu d'Abu Dabhi per algun dels tres grans d'aquesta temporada que encara està per resoldre: Lliga, Champions i Copa.

Recordo, que li vaig comentar que el canviava pels tres, si calia. Perquè significava entrar a la història amb un any perfecte, i perquè guanyar una altra Lliga o Champions significa sumar-ne un altre títol a la llista, però no en teníem encara cap Mundial de...

Continuar llegint...

18 de Desembre del 2009

El Barça perfecte

El fet de viure un moment històric sovint ens fa relativitzar la seva importància. És el que passa amb el Barça actual, què passarà a la història com el millor equip de sempre si aconsegueix superar l'Estudiantes a la final del Mundial de clubs.

Mai, des de la creació de les competicions europees l'any 1955, i després de la Copa Intercontinental, cap equip havia estat capaç de guanyar-ho tot tant a nivell nacional com internacional. El Barça seria el primer en completar el cicle perfecte.

Com ho estem vivint, segurament no li donem la importància que té. Segur que amb el pas dels anys la fita dels homes de Josep Guardiola adquirirà una trascendència que ara mateix no apreciem.

A molts de nosaltres els nostres pares i avis ens han explicat meravelles d'equips de futbol d'anys enrrere i que que no van guanyar ni la meitat del que ha assolit aquest Barça....

Continuar llegint...

14 de Desembre del 2009

Coartada per al victimisme

Per a mi, el penal que Iturralde González assenyala en el derbi està ben xiulat. He llegit el reglament, de dalt a baix i del dret i del revés, i en cap lloc he trobat que quan un jugador agafa a un altre de la samarreta la força hagi de ser superior a no sé quants quilopondis.

En el reglament es parla d'agafar, sense especificar si ha de ser molt o poc, si ha de durar més o menys segons. Per tant, la decisió d'Iturralde va ser la correcta. Entenc que els seguidors blanc-i-blaus considerin que no hi havia per tant... però la vida és així.

A mi em sembla que Baena perd de vista Xavi perquè està pendent de la centrada, i amb la mà vol tenir controlat el migcampista del Barça. La jugada, a diferència de les agafades que s'acostumen a produir en córners i faltes -i que també són penal-, es produeix en una zona de l'àrea on no hi havia cap...

Continuar llegint...

09 de Desembre del 2009

La caverna mediàtica catalanista

He deixat passar uns dies per parlar de la festa del president del Barça, Joan Laporta, a una discoteca de Barcelona després de la victòria per 1-0 davant el Reial Madrid.

Des del meu punt de vista, gairebé qualificaria les imatges d'obscenes, perquè veure una persona de l'edat de Laporta, amb la corbata, el vestit, el puro i ruixat de xampany francès... sincerament, no estic acostumat a veure-les i menys a justificar-les.

Però el que més m'ha sorprès de tot plegat han estat les declaracions a posteriori del president blaugrana. Per allò de la "caverna mediàtica espanyolista". Home!, que al nostre país també tenim caverna mediàtica catalanista.

Recordo quan algun jugador de blanc visitava el famós Barnon madrileny com els diaris que ara no han dit ni mu sobre la festa de Laporta anaven plens de les juergues madridistes. La...

Continuar llegint...