28 de Juliol del 2008

Sí a la 'messidependència'

Els primers partits del Barça de Josep Guardiola han deixat clar que Lionel Messi encara serà més important per a aquest club. I clar, ja s'ha començat a parlar de messidependència. El que a mi m'estranya i em deixa certament perplex és que es comencin a buscar arguments o sistemes per a no dependre tant de Messi. Si jugadors com l'argentí en caben pocs en una dotzena, per què aquesta dèria de buscar remeis al que és una benedicció? El Barça i tots els clubs del món al llarg de la història han viscut periodes on han gaudit de la dependència futbolística d'algun jugador. Aquests periodes són recordats i perduren en el temps. El Santos, per exemple, és recordat arreu perquè allí hi va jugar Pelé. Si el millor 10 de sempre hagués estat futbolista del Palmeiras, el Santos seria un club de segon nivell. A ningú del...

Continuar llegint...

18 de Juliol del 2008

I si es queda Eto'o?

Em creuré que Samuel Eto'o deixa de ser jugador del FC Barcelona quan, com Ronaldinho i Deco, el vegi amb una altra samarreta. Sé que Josep Guardiola ha dit que no vol el camerunès. També sé que tant el president com el director tècnic han dit que busquen una sortida per al davanter africà. He estat en unes quantes rodes de premsa o declaracions d'aquests personatges en que ha quedat clar que Eto'o no entra en els plans de futur del Barça. Però fins que no estigui lluny del Barça no m'ho creuré. Hi massa coses que no encaixen en aquest puzzle en que s'ha convertit l'operació sortida del Barça. I ja fa uns quants anys que conec els que manen.

Em costa creure que Eto'o hagi passat de ser la nineta dels ulls de Joan Laporta a un nom preminent en la llista negra del club. Teòricament, Eto'o estava en el mateix sac que Deco i Ronaldinho. Però mentre els dos homes portats al...

Continuar llegint...

10 de Juliol del 2008

Soriano perd per KO

Ferran Soriano és el gran perdedor de tota aquesta crisi directiva. El ja exvicepresident econòmic ha gestionat molt malament els temps de la crisi. Tot i tenir un important recolzament mediàtic, Soriano s'ha equivocat de ple. Ha dimitit tard i de cara a les eleccions de 2010 està fora de combat. Soriano ha perdut amb tot l'equip i de res li servirà ara l'haver abandonat el vaixell.

A l'home dels números no li han sortit els comptes. Soriano, si volia tenir alguna possibilitat de ser en el futur president del FC Barcelona, havia d'haver dit adéu a Joan Laporta abans del vot de censura. Oportunitats n'ha tingut. Per exemple, quan un jutge els va obligar a convocar eleccions al 2006. Però si volia gaudir una mica més de la llotja del Camp Nou, l'opció de Soriano passava per desmarcar-se de Laporta abans del vot de censura.

Com diuen a pagès, és molt senzill dir que és un toro quan li...

Continuar llegint...

07 de Juliol del 2008

Per què segueix Laporta?

No entenc com encara Joan Laporta és el president del FC Barcelona després que només un 37% dels votants de la moció de censura hagi validat la seva actuació al capdavant del club. Jo hagués dimitit, i el Laporta de 1998, el que li va fer un vot de censura a Josep Lluís Núñez -i que jo vaig votar afirmativament-, també hauria enfilat cap a casa. És evident que els Estatuts del Barça, aquells Estatuts que van ser bandejats per Laporta quan tocava convocar eleccions al 2006, ara són el flotador al qual està agafat l'advocat-president per seguir manant. El soci ha dit rotundament no a l'autocomplaença i a la supèrbia amb que Laporta ha fet i desfet en els darrers tres anys. El soci ha dit no a les mentides i a la manca de transparència en la gestió. Perquè mentir és dir una cosa a l'assemblea de compromissaris i després demostrar-se el...

Continuar llegint...

04 de Juliol del 2008

Qui hi havia darrere Laporta?

Joan Laporta és un personatge curiós. Ho dic en el sentit estricte de la paraula. L'encara president del Barça vol saber, conèixer... és curiós. Una de les seves dèries des de que a començament de juny de 2005 més d'un terç de la junta van guillar ha estat saber que feia Sandro Rosell, amb qui va, amb qui sopa, amb qui es reuneix. Ara ja sap el que vol Rosell, la seva cadira, la cadira de Laporta a la llotja del Camp Nou. Ho ha dit clar i català. Sense plorar, com fan els homes. I Laporta no ha trigat en lligar les pretensions futures de Rosell amb el vot de censura endegat per Oriol Giralt, perquè és el que li convé o almenys això li hauran dit els seus assessors, que són un futimé. Per tant, no és estrany que als darrers dies el president hagi esmentat Giralt i tot seguit Rosell, o a l'inrevés, que aquí l'ordre dels factors no altera...

Continuar llegint...