14 de Desembre del 2008

Un equip petit vestit de blanc

El clàssic ja és història. I el Barça, dotze punts per sobre del seu etern rival. Què el València i el Vila-real són a vuit? És igual. El mesurador blaugrana de la Lliga segueix sent el Reial Madrid. I al revés, no ens enganyem.

La victòria blaugrana va ser justa i merescuda, tot i les oportunitats de Sneijder, Drenthe o Palanca. El Reial Madrid va jugar com un Numància qualsevol. Ho esperava, malgrat que el gran Toño de la Cruz em deia que no, que un equip com el Reial Madrid no pot jugar amb el cul dels seus defenses enganxat a la cara de Casillas. Doncs sí. Ho pot fer i ho va fer.

El Barça ha tingut problemes amb al Numància, el Racing, el Basilea, l'Espanyol, el Getafe... i el Reial Madrid. En aquests sis partits, al Barça potser li van xutar a porteria no més de vuit vegades, comptant tots els partits és clar. En aquests sis partits, el...

Continuar llegint...

09 de Desembre del 2008

6-0?, Yes, we can

El barcelonisme vol sang. Aquest dissabte, la tradicional maneta a l'etern rival ja no serveix. Són molts els que demanen, com a mínim, sis gols, com els que va rebre, per exemple, l'altre equip capitalí, l'Atlètic. L'euforia blaugrana és pels núvols, però en aquesta oportunitat no està a sobre d'un castell de cartes, sino que ho diuen les estadístiques i les sensacions que ofereix l'equip de Josep Guardiola cada vegada que trepitja un terreny de joc.

Guanyar el Reial Madrid per 1-0 o 2-1 serà considerat per part del barcelonisme com una petita derrota, com un triomf sense lluentor, ara que davant hi havia un rival al qual sempre se'l vol guanyar per la major quantitat de gols possibles. El yes, we can d'Obama se'l fan seu els barcelonistes per encorajar-se i creure de valent que un 6-0, per exemple, és factible.

Espero que els jugadors del Barça, si es troben davant la...

Continuar llegint...

04 de Desembre del 2008

Henry fa d'Eto'o

El FC Barcelona està jugant bé i els resultats acompanyen. Però el tarannà autodestructiu del club no té límits. Ha estat així des del 1899, any de fundació de l'entitat. Tot sembla ser flors i violes al vestidor que dirigeix Josep Guardiola. Però no. Thierry Henry no està còmode amb el seu paper dintre de l'equip. I no ho està perquè Guardiola, en un excès d'innocència, va assegurar el passat estiu que el francès seria davanter centre.

Però Eto'o es va quedar al Barça... i clar, el camerunès fa més gols que l'exjugador de l'Arsenal i a sobre s'adapta pitjor que aquell a la banda esquerra. Resultat, Henry segueix jugant d'onze i Eto'o de nou. Henry comença a estar tip de que se li demanin gols i jugades estil Arsenal, quan arrenca en una posició diferent.

Si Guardiola s'hagués estalviat...

Continuar llegint...

26 de Novembre del 2008

L'oportunisme d'Ingla

Marc Ingla, exvicepresident de màrqueting i exvicepresident esportiu del FC Barcelona, ha trencat el seu silenci després de dimitir de la junta directiva del club el passat 10 de juliol. Ho ha fet per dir, entre d'altres coses, que el president Joan Laporta "no ha canviat" i que la seva gestió "és poc prudent". Jo no compro la moto que em vol vendre Ingla. No.

El directiu dels tirants ha conviscut durant cinc anys amb Laporta, per la qual cosa no pot dir ara que la seva gestió és "poc prudent" o que no li agrada la seva forma de comportar-se en determinades circunstàncies. Perquè Laporta és el mateix des de l'1 de juliol de 2003, moment en el qual es van fer càrrec del club, i per tant temps ha tingut per adonar-se de la manera de ser del seu cap a la junta directiu.

No tenen el mateix valor les crítiques d'ara d'Ingla que les que van fer fa més de tres anys...

Continuar llegint...

24 de Novembre del 2008

Crisi espanyolista

El primer equip del RCD Espanyol està travessant una crisi esportiva. El dia que el juvenil empata amb el FC Barcelona, en un partit on els blanc-i-blaus es van merèixer més -la cantera va bé, com gairebé sempre-, l'onze de Bartolomé Márquez perd per 3-0 a Santander. I el que és pitjor, ja suma tres derrotes seguides i està a un partit de les posicions de descens.

Es miri com es miri, crec que tot plegat és un problema de gestió, de mala gestió. Per pressupost i per massa social, la posició de l'Espanyol a la Lliga hauria de ser bastant més amunt. Què falla? Què es fa malament? Segurament el problema no és només del que s'hagi fet o no aquest passat estiu. Des de fa un temps, alguns analistes blanc-i-blaus -amb els que coincideixo-, pensen que s'havia d'haver sigut més valent i haver fitxat recanvis, o si més no jugadors que competeixin...

Continuar llegint...

17 de Novembre del 2008

Sentit comú

Es diu que el futbol és un altre món. El criteri amb què s'acostumen a fer les coses en la vida diària, la vida real, sovint no és d'aplicació per al futbol. L'actual FC Barcelona ens demostra el contrari; tot el que es fa amb un sentit, amb sentit comú, acaba bé. O si més no, és més senzill que així sigui.

En els darrers mesos, hem assistit entre estorats i expectants a l'aplicació del sentit comú per part de Josep Guardiola al vestidor del Barça. Els futbolistes mengen en base a un control mèdic, disposen d'unes normes de comportament, tots són tractats de la mateixa manera... l'entrenador blaugrana només fa el mateix que faria un altre director que té cura d'un grup humà. Hi ha unes normes, que serveixen per mantenir una rutina que normalment endreça alguns aspectes dels jugadors, i aplica el sentit comú a les seves...

Continuar llegint...

10 de Novembre del 2008

Visca Adebayor!

Quan aquest estiu el Barça -Txiki Begiristain- va pretendre traspassar Eto'o i aconseguir el fitxatge d'Adebayor, vam ser uns quants els que vam posar el crit al cel. És evident que Eto'o va dinamitar el vestidor blaugrana per aquelles declaracions fetes a Vilafranca, però com a davanter centre no hi ha color. Traspassar Eto'o per fitxar Adebayor hagués estat possiblement la pitjor decisió esportiva de l'actual direcció tècnica blaugrana.

Per sort, ni Eto'o va tenir ofertes a l'alçada de la seva fitxa al Barça, ni l'Arsenal en va tenir prou amb el que oferien els blaugrana pel seu davanter centre. Eto'o és un davanter centre de raça, que té el gol entre cella i cella, i ho ha demostrat amb els 90 que ha marcat com a barcelonista amb poc més de cent partits. Ara mateix, Eto'o és un dels tres millors davanters centres del món. Qui són els altres dos? Segur que tots...

Continuar llegint...

06 de Novembre del 2008

Empat... i ara a córrer

He seguit amb atenció les reaccions de jugadors, tècnics i entorn blaugrana divers, al voltant de l'empat en el derbi davant el Basilea. Excepte algunes veus disidents/independents, la majoria s'ha entestat en fer una lectura positiva del marcador. Jo no hi estic d'acord. L'empat a un li fa molt de mal al Barça, entre d'altres coses perquè ara haurà d'apretar en els dos partits que queden, davant l'Sporting de Portugal i el Shakthar si vol ser primer de grup i tenir el factor camp a favor en l'eliminatòria de vuitens. Si s'hagués guanyat al Basilea, el Barça s'hagués estalviat esforços. Imagineu-vos el que pot ser el partit contra el Shakthar, entremig dels partits contra el València i el Reial Madrid.

Josep Guardiola, sempre tan meticulós, sempre amb la sensació de tenir-ho tot sota control... no va caure en el pareny que el blat estava al sac, però que quedava...

Continuar llegint...

28 d'Octubre del 2008

Un altre rampell

Al president del FC Barcelona li costa mantenir la sang freda en segons quines circunstàncies. En aquesta oportunitat ha estat en un jutjat. Joan Laporta ha tret fora l'home que no reconeix a les entrevistes a TV3. La veritat és que tampoc n'hi havia per tant. Alguns busquen, precisament, que el màxim dirigent blaugrana perdi els estreps, encara que només sigui una mica. Ho hauria de tenir controlat. Entre d'altres coses perquè la seva figura representa el Barça.

Episodis com el del jutjat número 29 es poden repetir en un futur. En l'any i mig mal comptat que li queda de mandat, Laporta haurà de fer front a situacions complicades. Algunes d'elles, però, només són atribuibles al mateix president. Per exemple, la remodelació/ampliació del Camp Nou a càrrec de Foster. O la franquícia americana de l'MLS. Laporta va contrarrellotge per tal de finalitzar el que ha endegat....

Continuar llegint...

22 d'Octubre del 2008

Alguna pregunta més?

Vaig començar a fer informació sobre el FC Barcelona l'any 1989. Ricard Maxenchs era el responsable de comunicació del Barça i durant anys havia estat un fan dels seus articles, reportatges i cròniques a Mundo Deportivo. Haver de treballar amb ell, perquè tot i estar a l'altra banda de la trinxera, amb Maxenchs sempre tenies la sensació d'estar en el mateix vaixell, va ser deliciós. Tractava per igual els nous i els veterans, els grans mitjans de comunicació i els petits.

Al llarg d'aquests 23 anys al club, el Barça va patir situacions complicades, tant a nivell esportiu com institucional. La tibantor entre club i mitjans de comunicació era evident. Però Maxenchs mai va permetre que això impedís a cap periodista fer la feina que li pertocava. Dit d'una altra manera, no passava factures ni aixecava el telèfon per dir que tal o qual informació no li...

Continuar llegint...