05 de Febrer del 2009

Aturem... els d'Aturem la guerra

Aquest dijous he estat al Palau Blaugrana amb motiu del partit entre el Barça i el Maccabi. Abans de començar l'encontre, unes deu persones, potser vint, s'han manifestat a l'entrada del recinte blaugrana demanant que s'aturi la guerra a Gaza. Hi estic d'acord. Cal aturar aquesta guerra i totes les demés guerres que hi ha a la terra. Tant de bo aquesta manifestació serveixi per alguna cosa.

Després, alguns dels activistes han interromput el partit de bàsquet. Han saltat a la pista i han muntat el xou. Per sort ha estat breu. Jo pregunto. Per què han saltat a la pista? Quina culpa tenen els jugadors del Maccabi, i la resta de participants de l'espectacle? Per què no se'ls deixa treballar en pau?

Em molesta profundament que una plataforma, teòricament cívica, aprofiti un esdeveniment esportiu per demanar el que sigui. A sobre, ara el Barça haurà de pagar la corresponent multa perquè...

Continuar llegint...

02 de Febrer del 2009

Quo vadis Espanyol?

En el món de l'esport, els clubs ben gestionats en els despatxos acostumen a tenir un bon rendiment sobre el terreny de joc. Despatxos i gespa, en el cas del futbol, no són dues realitats diferenciades. Si la direcció tècnica fa bé les coses, és a dir, fitxa i traspassa seguint un criteri i avaluant en cada moment allò que cal al vestidor, difícilment després les coses seran complicades al terreny de joc.

Però perquè la direcció tècnica compleixi amb els objectius marcats, cal que una mica més amunt, al consell de direcció o a la junta directiva, segons sigui el model, també hi hagi una coherència d'actuació. Al futbol professional calen recursos, i l'aixeta l'obren i la tanquen els que manen, no els executius.

L'Espanyol respon a aquest model de coherència? Per a mi, no. Quan en una temporada s'ha canviat el directiu responsable del tema...

Continuar llegint...

26 de Gener del 2009

Numància o Espanyol

Queden divuit partits per acabar la Lliga i pel que sembla l'Espanyol haurà d'enganyar el Numància per no baixar de categoria. El punt que ha sumat l'equip de Pochettino a Valladolid l'acosta més a l'objectiu de la salvació, ara a quatre punts, però crec que en veritat l'allunya, perquè bona part dels equips implicats en el descens van sumar sengles victòries. El Recreativo, l'Almeria i el Getafe van guanyar, i després del Numància, i el Betis a cinc punts dels pericos, el Recre ja és a set. S'està obrint un forat perillós.

Quan s'és a la cua de la classificació, set punts són molts perquè costa molt guanyar partits. L'Espanyol només ha aconseguit tres victòries en vint partits, i dues d'elles en les dues primeres jornades del campionat. Això significa que dels darrers dinou partits només ha estat capaç de guanyar-ne...

Continuar llegint...

22 de Gener del 2009

A Valladolid no hi juga el Barça

Confirmat. Diumenge al José Zorrilla l'Espanyol juga contra el Valladolid i no contra el Barça. Sens dubte no és una bona notícia per als blanc-i-blaus, que davant dels blaugrana, a la Copa, van exhibir la seva millor imatge de la temporada.

La motivació amb la que afronta l'Espanyol els derbis és superior a la resta de partits. Aquesta és la sensació que em va fer aquest passat dimecres en el partit de Copa. I també a l'anterior, de Lliga, on un inexistent penal va donar el triomf al Barça en els darrers segons.

I també és la impressió que van tenir molts afeccionats de l'Espanyol en acabar el partit. Davant del Barça s'acostuma a veure un altre Espanyol. També cal atorgar la seva part del mèrit a l'efecte Pochettino, però els periquitos es transformen quan han de fer cara a un equip que vesteix de blau i grana.

El partit important de la setmana,...

Continuar llegint...

19 de Gener del 2009

De cap a Segona

A l'Espanyol li caldrien uns 28 punts a la segona volta de la Lliga per a respirar tranquil i evitar el temut descens a Segona divisió. El Dépor ha arribat a la meitat de la competició amb 30 i l'Athletic Club, amb 26. Serà capaç l'Espanyol de fer 28 punts? Jo crec que no, perquè ja no és un problema futbolístic, que també. És una qüestió psicològica.

Amb el cuento de les dues Copes conquerides en els darrers vuit anys, l'Espanyol s'ha cregut més del que realment és. S'ha mirat massa el melic i pot acabar a Segona. La gestió esportiva ha estat nefasta. Recordem que la segona volta de la temporada passada va ser infumable. Doncs bé, la continuació ha estat una primera volta de l'exercici 2008-09 també infumable.

Ningú al club ha estat capaç d'agafar el toro per les banyes. I el toro, no ens enganyem, té noms i...

Continuar llegint...

15 de Gener del 2009

Una d'assemblees

La darrera assemblea del Reial Madrid va ser un escàndol que el diari Marca està destapant en píndoles diàries. Amics, coneguts i fins i tot socis de l'Atlètic de Madrid van fer força per treure endavant els números de Ramón Calderón.

No diré que m'estranya tot el que està passant al Bernabéu, perquè una assemblea de socis és susceptible de ser una font d'irregularitats, tal i com estan muntades a l'actualitat. De fet és la conseqüència lògica d'un sistema anacrònic, difícilment representatiu de tota la massa social, i que sempre es pot manegar al servei dels que manen. Perquè és senzill o si més no molt llaminer manipular una assemblea de compromissaris. Sí, ja sé que hi ha un notari que valida l'elecció de compromissaris. Però després són molta gent a l'hora d'entrar a...

Continuar llegint...

02 de Gener del 2009

Negociadors amateurs

El Barça va enviar a Argentina una delegació de tres persones per a tancar l'acord amb la federació argentina al voltant de la cessió de Messi en els partits amistosos d'aquesta temporada. Calia posar en blanc sobre negre el que s'havia acordat de paraula durant el mes d'agost, abans de la participació del futbolista en els Jocs Olímpics de Pequín.

Però els Albert Perrín, Raül Sanllehy i Txiki Begiristain van fracassar de pet. Ara ha quedat demostrat, tres mesos després, que l'AFA se'ls ha rifat. Per segona vegada. La primera, a l'agost, quan va accedir a un pacte verbal que sabia que no respectaria. I després, a Buenos Aires, quan va donar llargues als negociadors del Barça.

En el món del futbol, els dirigents argentins han anat cultivant una fama que el Barça ja coneix ara de primera mà. Tot per escrit, sino és paper mullat.

Diuen alguns entesos...

Continuar llegint...

29 de Desembre del 2008

Guardiola i el permís extra

El Barça acaba aquest dilluns les vacances. Tots? No. Josep Guardiola ha permès que Cáceres, Keita, Messi, Eto’o, i Alves tornin divendres, un dia abans del partit de Lliga entre els blaugrana i el Mallorca. Tot fa pensar que cap dels cinc serà titular davant l'onze de Gregorio Manzano. El darrer partit va ser el dia 21 de desembre. Encara que tots cinc siguin uns grans professionals serà difícil que estiguin en millors condicions que els altres companys, els que treballen des de dilluns, per a rebre el Mallorca.

Per què aquests futbolistes tenen més dies de festa? La versió oficial del club explica que els cinc han marxat als seus països d'origen i com els viatges són llargs els han compensat amb més dies de vacances. Per sort pel Barça, Touré, per exemple, no haurà marxat al seu país. Ni Márquez o els francesos, perquè aquests últims...

Continuar llegint...

19 de Desembre del 2008

Es regalen renovacions

La renovació de Xavi fins al 2014 obre el meló de les ampliacions de contracte a can Barça d'aquells futbolistes que acaben al 2010. Curiós.

La temporada passada ningú s'atrevia a aixecar la veu i a demanar un augment de salari i ara, amb quatre partits jugats al nivell que s'espera del Barça, Joan Laporta té cua de representants al seu despatx. I com a tots els despatxi com ha fet amb Xavi, la cosa li pot sortir per un pico... al soci, és clar. Segons publica El Mundo, Xavi doblarà els seus ingressos, fins als 7,5 milions d'euros per temporada. Així, fins als 34 anys.

És evident que el Barça ha de mirar més enllà del present, però em sembla una temeritat premiar d'aquesta manera a uns jugadors que fa quatre dies eren indignes de vestir la samarreta blaugrana. O ja està en l'oblit més absolut la portada de l'Sport el dia després del...

Continuar llegint...

17 de Desembre del 2008

Arsenal, Chelsea, Inter o Lió?

Aquest divendres sabrem quin equip serà el rival del Barça als vuitens de final de la Copa d'Europa. Arsenal, Chelsea, Inter i Olympique de Lió són les quatre opcions. En tot cas, la tornada d'aquesta eliminatòria serà al Camp Nou, tota una garantia. Qualsevol entrenador i futbolista del món vol jugar el segon partit a casa, i qui digui el contrari menteix.

Ara bé, el Barça, a priori, no ha tingut gaire sort perquè Arsenal, Chelsea i Inter eren favorits als seus grups i com que van quedar segons a les seves lliguetes els blaugrana es trobaran, segurament, amb un os més dur de l'habitual.

En tot cas, i a diferència del que passava altres anys, el Barça és l'equip més fort del bombo i són els altres els que no volen enfrontar-se a l'onze de Guardiola. Què vol dir això? D'entrada, el FC Barcelona ja té guanyada la batalla psicològica....

Continuar llegint...