e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

18 de Desembre del 2011

Mariano al país dels Barrufets

Si fos aquest el país dels barrufets don Mariano Rajoy seria el gran Barrufet. Per dues raons principals i per una curiositat de la història. Les raons: per com ha mantingut sense remullar la seva cuidada barba blanca i per com ha blavejat el mapa polític peninsular carregant-se d'una tacada un vell axioma -aquí la curiositat- que defineix la majoria absoluta com el resultat per aquell partit que genera major il.lusió, major confiança i major garantia de futur per l'electoral sumant programa, campanya i lideratge. I no és poca cosa. Tot això en una sola nit. I de passada ha aconseguir que Alfredo Pérez Rubalcaba hagi acabat sent el polític més semblant al nou Gargamel i convertir Felipe González en el seu gat Azrael.
Aquest és el resultat dels temps confusos de tecnocràcia, crisi econòmica i guerra de valors. I per si fos poc el PP s'alça amb la victòria...

Continuar llegint...

18 de Desembre del 2011

Chacón guanyarà Rubalcaba

De Maria-Mercè Marçal són aquests versos:

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.


Així va justificar l'autoproclamada escriptora d'Ivars d'Urgell la seva triple rebel•lia davant la vida com a tret de caràcter. El mateix perfil vital que a les portes del segle XXI pot portar Carme Chacón a liderar el socialisme a Espanya.
Carme Chacón acabarà guanyant aquesta llarga travessia del desert que ara inicia el socialisme perquè és jove, perquè és dona i perquè és catalana. Tres característiques que han de ser la bomba si del que es tracta és de renovar de dalt a baix un partit, un projecte i una nova manera d'entendre's amb la ciutadania des de la cúpula del poder i posar-li a tot això cares noves.
La generació de Chacón ha de ser des del febrer la del futur del...

Continuar llegint...

18 de Desembre del 2011

Alfonso i el naufragi del PSOE segons Guerra

A Alfonso Guerra li passa com a molta gent, que s'expressa sempre amb bona intenció però el prenem a la valenta. I així li ha tornat a succeir amb la seva referència als joves i les dones, primer és clar. La seva afirmació recorda la utilitzada en les tragèdies aèries o navals quan algú sempre galant i generós brama: "les dones i els nens primer". Es tracta, com sabem, de casos de tragèdia imminent o d'una catàstrofe de ca l'ample que a més pot ser mínimament previsible dins la seva imminència. I és que a Alfonso Guerra s'ha l'ha d'interpretar en el seva mateixa i rica dualitat: cinquanta per cent Alfonso, cinquanta per cent Guerra.
Explico això de l'ensurt aeri: l'avió que perd el motor número u, el motor número dos ... fins i tot el número tres ... i l'aparell que entra en pèrdua mentre el comandant adverteix:...

Continuar llegint...

22 de Desembre del 2011

Menys sanitat públicat, ments atenció als drets de les persones

Aquest nou "tancament estacional" dels serveis d'atenció primària i d'urgències a diversos municipis de la comarca i que el Diari de Vilanova ha anunciat com "Tanquen les urgències als CAP del Garraf" no pot més que generar incredulitat, sorpresa, inquietud i malestar entre l'ampli gruix d'usuaris del Garraf.

El Servei Català de la Salut fa desaparèixer el servei a diversos municipis de la comarca en una època de notable increment de població, sense dimensionar els serveis hospitalaris de la comarca ja especialment endarrerits en prestacions i suport als equips humans de cada centre i pressuposa que la ciutadania i els seus representants polítics han d'acceptar-ho amb una rialla d'orella o orella. Doncs no és tan senzill i cal des de ja la màxima unió política i institucional als ajuntaments afectats per combatre aquesta decisió i aquesta mesura que, per...

Continuar llegint...

23 de Desembre del 2011

Un tal trader a Canal Blau

"El lío da de comer al periodismo... y vuelve loco al espectador..." així ho afirma un conegut meu molt del Madrid de Mourinho. El cito en la seva llengua vernacla perquè vegin els del pepé que la immersió lingüística no m'impedeix a mi expressar-me en dues llengües alhora ni als lectors del DIARI DE VILANOVA seguir el fil de l'article.
La última indiada mediàtica mundial, no esportiva, clar, ha estat la del tal trader Alessio Rastani. Aquest crack s'ha quedat tan ample dient en veu alta el que cada fill i filla de pare i mare pensa sobre la crisi global. I no cal seguir la BBC per saber-ho.
El que passa és que el tal trader Rastani té una pinta de farsant que no dissimulen ni aquests tan acostumats a jugar a la borsa. I mira que ja t'ho diu tot això de barrejar conceptes com jugar i diners. La cosa és que el tal trader, amb un físic a mig camí entre el...

Continuar llegint...

23 de Desembre del 2011

Gadafi, pel forat del vàter

Creguin-me si els dic que pensava que una frase així jo difícilment pronunciaria. Però acabo d'aprendre que un no pot dir "aquest telenotícies no el miraré mai": sento unes profundes ganes de vomitar des que he vist la indecent exposició de l'assassinat de Muamar Gadafi.
Només em reconforta contemplar el fons dels ulls serens del meu llaurador, en Max, que em mira i no sé que pensa. Potser que exigir a aquells que diuen matar en nom meu que no cal que ho facin. Ni que sigui Gadafi. És davant de la justícia on ens pertoca situar aquests obscurs personatges per evitar fer el que ells han fet. Només l'autoritat moral i la llei ens salva de la barbàrie.
I ara cal investigar a fons a quin il.lustre despatx de govern truca el descerebrat, si és que és així, que li casca un tret al pols al Germà Líder i Guia de la Revolució a Líbia i el deixa...

Continuar llegint...

23 de Desembre del 2011

O fem campanya o fem pornografia

Vagi per endavant que sóc militant socialista i regidor del PSC al fantàstic poble de Cubelles. I que penso que no és el mateix fer campanya política que vendre donuts, coca-cola o gambes de Vilanova.
El principal encert del PSC en aquesta campanya ha estat retirar immediatament l'anunci ja famós dels maquinis que ha ofès, i amb raó, la ciutadania en general. No m'amagaré quan vegi un mestre, una metgessa, un infermer o una assistent social però sí cal que formalment demanem disculpes.
És un anunci tan simplista, tan inoportú, tan fàcil i tan mentider en la seva representació gràfica com ho és, en general, l'acolorida publicitat comercial més previsible. Perquè tots sabem que no existeix la millor cervesa del món, que evax no és un manual d'equitació, que quatre gotes de fairi no buiden la pica i que els nens no venen de Paris....

Continuar llegint...

26 de Desembre del 2011

L'episodi del venedor, dilluns

Des de ben lluny les banderoles anuncien un espai obert, de fira, de diversió i d'oportunitats. És l'última moda en la decoració i anunci de grans espais per a la venda de vehicles. Cotxes i camions, especialment. Ben situats a peu de carretera, aquests espais reuneixen models per a totes les butxaques i aspiren a tenir el cotxe ideal per a cadascú.

Grans, petits, familiars, d'últim model i fins i tot elèctrics. Malgrat la dificultat, encara, de trobar espais on endollar el flamant vehicle respectuós amb l'entorn, aquesta grans macroserveis de l'automoció ofereixen més d'un ganga.

Ben arrenglerats, nets, impecables, els cotxes ocupen un espai ampli i còmode per a circular-hi entremig. Coberts de cartells immensos, sempre en blau i blanc, amb el reclam claríssim: oferta, oferta, oferta. Ara per ara la filera dels cotxes més antics, els de segona mà, sembla que atrauen més...

Continuar llegint...

26 de Desembre del 2011

Urdangarín i les coses d'Espanya

La veritat és que la primera reacció que tinc clara al començar aquest article és demanar disculpes pel primer títol ple de paraulotes que tenia previst per aquestes notes: "Iñaki, no me jodas. no me jodas Iñaki". Entenguis per paraulota "no me jodas", que no pas "Iñaki".
La segona reacció és pensar en el Rei d'Espanya, que ens van dir que duia ulleres perquè una porta li havia impactat al rostre. Ara ja sé que no. Va ser ell mateix que majestàticament es va llançar contra la primera porta que va trobar: "Iñaki no me jodas, no me jodas Iñaki".
M'he resistit a escriure sobre el gran afer Iñaki Urdangarín per raons diverses: per acumulació de temes de més interès i per vergonya torera i professional de nos estar a l'alçada de les observacions com les de Gabriel Pernau a El...

Continuar llegint...

15 de Febrer del 2012

Contra Garzón per terra, mar i aire

En començar aquest article m'he mirat al mirall i m'he vist més sorprès, indefens i malgrat el desig de Garzón, habitant d'un món amb més por.
Aquest és un país d'abusons i han hagut de ser set, els magistrats de la Sala Segona del Penal del Tribunal Suprem, els que retirin a un, al titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional. O el que és el mateix: Baltasar Garzón contra Joaquín Giménez García, Andrés Martínez Arrieta, Miquel Colmenero Menéndez de Luarca, Francisco Monterde Ferrer, Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre, Luciano Varela i Manuel Marchena Gómez.
Sense perdre el merescut respecte al Tribunal Suprem, té tela intentar fer-nos creure en la racionalitat del trident judicial que ha desbancat Garzón de la seva carrera. El ja exjutge lluita contra un atac polític,...

Continuar llegint...
Inicio Anterior 1 2 Següent Final