23 de Desembre del 2011
Després dels blavosos anuncis de iogurt, el millor que ha arribar des de Grècia en els darrers dies és la imprevista crida al referèndum anunciada per Papandreu. Si els gurus amagats de les agències de qualificació s'han literalment acollonit només de pensar que el poble grec prenia la paraula potser és que la idea és bona. Tan se val que ara l'anul•lin. Fixin-se com respon amb urgència el ministre grec d'Economia: "el país ha de tenir un govern estable, un sistema bancari fora de perill i Grècia s'ha de moure el més aviat possible amb resultats clars per percebre el sisè tram de crèdit del primer rescat quantificat en 8.000 milions d'euros".
Fins aquí perfecte, excepció feta que això requereix que la ciutadania mutis i a la gàbia. Després de la feina de centenars d'agents, secretaris i subsecretaris, experts i consultors,...
Continuar llegint...
23 de Desembre del 2011
Creguin-me si els dic que pensava que una frase així jo difícilment pronunciaria. Però acabo d'aprendre que un no pot dir "aquest telenotícies no el miraré mai": sento unes profundes ganes de vomitar des que he vist la indecent exposició de l'assassinat de Muamar Gadafi.
Només em reconforta contemplar el fons dels ulls serens del meu llaurador, en Max, que em mira i no sé que pensa. Potser que exigir a aquells que diuen matar en nom meu que no cal que ho facin. Ni que sigui Gadafi. És davant de la justícia on ens pertoca situar aquests obscurs personatges per evitar fer el que ells han fet. Només l'autoritat moral i la llei ens salva de la barbàrie.
I ara cal investigar a fons a quin il.lustre despatx de govern truca el descerebrat, si és que és així, que li casca un tret al pols al Germà Líder i Guia de la Revolució a Líbia i el deixa...
Continuar llegint...
23 de Desembre del 2011
En definitiva tu i jo sabem, benvolgut lector, o lectora, que de l'estiu només se'n parla quan de joves s'envien cartes d'amor a les novies més antigues. O quan ens toca tancar el darrer cicle de comentaris estivals i sembla que si no parlem directament de l'estiu som gairebé insensibles al pas del temps. ¿Creieu que passa el mateix als Pirineus? ¿O allà tenen la mateixa fixació amb el desembre o el gener?
En aquest sentit els que millor ho viuen al Garraf son els veïns de les Roquetes amb aquesta mena d'original idea de celebrar el "carnaval" al juliol, Rua Summer en diuen. Que competint amb la llegenda carnavalesca de Vilanova i Sitges és d'una audàcia enorme i et permet a més disfressar-te de carioca, aborígen o flauta travessera sense passar el fred que toca en ple febrer o març. I si vas vestit d'ós, pantera rosa o extraterrestre amb la cara verda saps que et queda ve la...
Continuar llegint...
23 de Desembre del 2011
"El lío da de comer al periodismo... y vuelve loco al espectador..." així ho afirma un conegut meu molt del Madrid de Mourinho. El cito en la seva llengua vernacla perquè vegin els del pepé que la immersió lingüística no m'impedeix a mi expressar-me en dues llengües alhora ni als lectors del DIARI DE VILANOVA seguir el fil de l'article.
La última indiada mediàtica mundial, no esportiva, clar, ha estat la del tal trader Alessio Rastani. Aquest crack s'ha quedat tan ample dient en veu alta el que cada fill i filla de pare i mare pensa sobre la crisi global. I no cal seguir la BBC per saber-ho.
El que passa és que el tal trader Rastani té una pinta de farsant que no dissimulen ni aquests tan acostumats a jugar a la borsa. I mira que ja t'ho diu tot això de barrejar conceptes com jugar i diners. La cosa és que el tal trader, amb un físic a mig camí entre el...
Continuar llegint...
22 de Desembre del 2011
La meva sagaç amiga i editora, diguem-ne, en qüestions culturals, Maria Trives, em proposa amb presses un articlet sobre el novè Festival de Jazz Vila de Cubelles, un any més en edició de butxaca al Pic & Jazz.
El meu amic Tomacot, més conegut com K. F, té la gentilesa de reservar taula per la nit estel•lar amb l'actuació de la Nadia Basurto en format Quartet: Miguel Rodríguez al piano, Luciano Poli al contrabaix i Santi Colomer a la bateria. I la nit resulta rodona, per l'afirmació del progrés de la Nadia i el seu grup compacte. Per l'aposta de la Nadia per la recuperació del repertori més clàssic del jazz: Ella, Billie, Sarah... Poca broma.
La Nadia, que és cubellenca, perque si fos francesa ja portaria nits actuant als principals escenaris de Barcelona, té un talent natural pel jazz: que és una música més d'oïda que de veu, que...
Continuar llegint...
22 de Desembre del 2011
De vegades, com ara, lamento de nou que s'hagi perdut la vinculació històrica i oficial i que la ciutat de Vilanova ja no sigui aquella Vila Nova de Cubelles. Amb la Carta-Pobla del segle XIII, Jaume I va donar raó de ser a molts d'aquells geltrunencs que fugien del seu feudal. El rei conqueridor ens va prendre també la possibilitat de dir avui que Magda Bandera és una periodista cubellenca. Això, més el fet gens banal que la Magda té registrat el seu naixement oficial a Sant Boi de Llobregat: que ja sabem des de Billy Wilder que ningú és perfecte! Ni tan sols els vilanovins.
Avui tampoc em ve de gust cenyir-me a la redacció estricta de la carta reial que va sentenciar la divisió de la Vila Nova de Cubelles -coses d'aquest país, on ve de lluny que és més fàcil dividir que sumar-.
La Magda Bandera s'incorpora a la selecta i gratificant relació de persones...
Continuar llegint...
22 de Desembre del 2011
Res, que tinc un col•lega a terra i adversari a mar encaparrat en organitzar la primera Copa Garraf de Patí Català. Garraf Cup en diu ell. Ja se sap que en això dels esports el que es porta és l'anglès. I jo li dic que no. Que res de més anglofília després dels tres anys que l'Arsenal li ha fet passar al Cesc Fàbregas! Ja sé la culpa és d'en Wenger però a mi els francesos ni tocar-los.
El que deia. Amb la recent inauguració el juliol passat del Club de Mar de Vilanova i la Geltrú i l'existència a Sitges del Club de Mar i el Club Nàutic tenim bon planter.
Hem d'afegir que el potencial del Club Marítim de Cubelles, especialment en la modalitat júnior i júnior open, ens permet fins i tot sol•licitar el suport en l'organització del Consell Comarcal del Garraf perquè impliquem tres dels sis municipis de la comarca. I el meu...
Continuar llegint...
22 de Desembre del 2011
Poques empreses han fet tant per evitar les derives noctàmbules de la població cubellenca a la gran ciutat de Barcelona com la ferroviària Renfe que segueix mantenint un horari de trens incompatible amb l'assistència a qualsevol sopar d'amics, projecció de pelis d'estrena o obra teatral i encara menys algun concert a Montjuïc. I no cal, com la setmana passada, que hi hagi "avaries elèctriques alienes a la companyia"...
El darrer tren de Barcelona-Passeig de Gràcia fins a Cubelles figura a les 22,59 en l'acolorida web de Renfe. Fins a Sitges a les 23, 59 i els mateix fins a Vilanova.
El format de viatge no ha canviat en dècades, excepció feta de l'augment constant del preu del bitllet i, això sí, la millora dels trens que s'han modernitzat fins a tal punt que ha calgut canviar les estacions per poder-hi pujar.
La distància ridícula que en termes de transport...
Continuar llegint...
22 de Desembre del 2011
Aquest nou "tancament estacional" dels serveis d'atenció primària i d'urgències a diversos municipis de la comarca i que el Diari de Vilanova ha anunciat com "Tanquen les urgències als CAP del Garraf" no pot més que generar incredulitat, sorpresa, inquietud i malestar entre l'ampli gruix d'usuaris del Garraf.
El Servei Català de la Salut fa desaparèixer el servei a diversos municipis de la comarca en una època de notable increment de població, sense dimensionar els serveis hospitalaris de la comarca ja especialment endarrerits en prestacions i suport als equips humans de cada centre i pressuposa que la ciutadania i els seus representants polítics han d'acceptar-ho amb una rialla d'orella o orella. Doncs no és tan senzill i cal des de ja la màxima unió política i institucional als ajuntaments afectats per combatre aquesta decisió i aquesta mesura que, per...
Continuar llegint...
18 de Desembre del 2011
A Alfonso Guerra li passa com a molta gent, que s'expressa sempre amb bona intenció però el prenem a la valenta. I així li ha tornat a succeir amb la seva referència als joves i les dones, primer és clar. La seva afirmació recorda la utilitzada en les tragèdies aèries o navals quan algú sempre galant i generós brama: "les dones i els nens primer". Es tracta, com sabem, de casos de tragèdia imminent o d'una catàstrofe de ca l'ample que a més pot ser mínimament previsible dins la seva imminència. I és que a Alfonso Guerra s'ha l'ha d'interpretar en el seva mateixa i rica dualitat: cinquanta per cent Alfonso, cinquanta per cent Guerra.
Explico això de l'ensurt aeri: l'avió que perd el motor número u, el motor número dos ... fins i tot el número tres ... i l'aparell que entra en pèrdua mentre el comandant adverteix:...
Continuar llegint...
Rss