26 de Desembre del 2011
La veritat és que la primera reacció que tinc clara al començar aquest article és demanar disculpes pel primer títol ple de paraulotes que tenia previst per aquestes notes: "Iñaki, no me jodas. no me jodas Iñaki". Entenguis per paraulota "no me jodas", que no pas "Iñaki".
La segona reacció és pensar en el Rei d'Espanya, que ens van dir que duia ulleres perquè una porta li havia impactat al rostre. Ara ja sé que no. Va ser ell mateix que majestàticament es va llançar contra la primera porta que va trobar: "Iñaki no me jodas, no me jodas Iñaki".
M'he resistit a escriure sobre el gran afer Iñaki Urdangarín per raons diverses: per acumulació de temes de més interès i per vergonya torera i professional de nos estar a l'alçada de les observacions com les de Gabriel Pernau a El...
Continuar llegint...
26 de Desembre del 2011
A Durban a aquesta hora plou lleugerament i el termòmetre assenyala vint graus. Al meu poble, Cubelles, Barcelona, el termòmetre no passa dels onze graus. La brisa del mar impregna l'ambient d'humitat i fa un fred que pela.
Però al mig del parc, al centre just, sota la potent il.luminació de dues altíssimes columnes de focus, una parella de joves riu i s'abraça. No pel fred, crec. Per l'excusa del fred, segur.
Max, el llaurador negre, s'acosta corrent a tafanejar. Entre ambdós cossos -ella amb un xandall vermell molt cridaner, ell amb caçadora marró- no hi cap ni l'aire gelat. El mòbil sí. Els adolescents d'avui han inventat la nova fórmula de la intimitat globalitzada: consisteix a compartir el filet amb el nuvi o la núvia, o l'inrevés, i retransmetre-ho en temps real al món però bàsicament a @juani, @pedromari, @carles i en cas de dubte a @...
Continuar llegint...
26 de Desembre del 2011
Des de ben lluny les banderoles anuncien un espai obert, de fira, de diversió i d'oportunitats. És l'última moda en la decoració i anunci de grans espais per a la venda de vehicles. Cotxes i camions, especialment. Ben situats a peu de carretera, aquests espais reuneixen models per a totes les butxaques i aspiren a tenir el cotxe ideal per a cadascú.
Grans, petits, familiars, d'últim model i fins i tot elèctrics. Malgrat la dificultat, encara, de trobar espais on endollar el flamant vehicle respectuós amb l'entorn, aquesta grans macroserveis de l'automoció ofereixen més d'un ganga.
Ben arrenglerats, nets, impecables, els cotxes ocupen un espai ampli i còmode per a circular-hi entremig. Coberts de cartells immensos, sempre en blau i blanc, amb el reclam claríssim: oferta, oferta, oferta. Ara per ara la filera dels cotxes més antics, els de segona mà, sembla que atrauen més...
Continuar llegint...
23 de Desembre del 2011
Vagi per endavant que sóc militant socialista i regidor del PSC al fantàstic poble de Cubelles. I que penso que no és el mateix fer campanya política que vendre donuts, coca-cola o gambes de Vilanova.
El principal encert del PSC en aquesta campanya ha estat retirar immediatament l'anunci ja famós dels maquinis que ha ofès, i amb raó, la ciutadania en general. No m'amagaré quan vegi un mestre, una metgessa, un infermer o una assistent social però sí cal que formalment demanem disculpes.
És un anunci tan simplista, tan inoportú, tan fàcil i tan mentider en la seva representació gràfica com ho és, en general, l'acolorida publicitat comercial més previsible. Perquè tots sabem que no existeix la millor cervesa del món, que evax no és un manual d'equitació, que quatre gotes de fairi no buiden la pica i que els nens no venen de Paris....
Continuar llegint...
23 de Desembre del 2011
Després dels blavosos anuncis de iogurt, el millor que ha arribar des de Grècia en els darrers dies és la imprevista crida al referèndum anunciada per Papandreu. Si els gurus amagats de les agències de qualificació s'han literalment acollonit només de pensar que el poble grec prenia la paraula potser és que la idea és bona. Tan se val que ara l'anul•lin. Fixin-se com respon amb urgència el ministre grec d'Economia: "el país ha de tenir un govern estable, un sistema bancari fora de perill i Grècia s'ha de moure el més aviat possible amb resultats clars per percebre el sisè tram de crèdit del primer rescat quantificat en 8.000 milions d'euros".
Fins aquí perfecte, excepció feta que això requereix que la ciutadania mutis i a la gàbia. Després de la feina de centenars d'agents, secretaris i subsecretaris, experts i consultors,...
Continuar llegint...
23 de Desembre del 2011
Creguin-me si els dic que pensava que una frase així jo difícilment pronunciaria. Però acabo d'aprendre que un no pot dir "aquest telenotícies no el miraré mai": sento unes profundes ganes de vomitar des que he vist la indecent exposició de l'assassinat de Muamar Gadafi.
Només em reconforta contemplar el fons dels ulls serens del meu llaurador, en Max, que em mira i no sé que pensa. Potser que exigir a aquells que diuen matar en nom meu que no cal que ho facin. Ni que sigui Gadafi. És davant de la justícia on ens pertoca situar aquests obscurs personatges per evitar fer el que ells han fet. Només l'autoritat moral i la llei ens salva de la barbàrie.
I ara cal investigar a fons a quin il.lustre despatx de govern truca el descerebrat, si és que és així, que li casca un tret al pols al Germà Líder i Guia de la Revolució a Líbia i el deixa...
Continuar llegint...
23 de Desembre del 2011
En definitiva tu i jo sabem, benvolgut lector, o lectora, que de l'estiu només se'n parla quan de joves s'envien cartes d'amor a les novies més antigues. O quan ens toca tancar el darrer cicle de comentaris estivals i sembla que si no parlem directament de l'estiu som gairebé insensibles al pas del temps. ¿Creieu que passa el mateix als Pirineus? ¿O allà tenen la mateixa fixació amb el desembre o el gener?
En aquest sentit els que millor ho viuen al Garraf son els veïns de les Roquetes amb aquesta mena d'original idea de celebrar el "carnaval" al juliol, Rua Summer en diuen. Que competint amb la llegenda carnavalesca de Vilanova i Sitges és d'una audàcia enorme i et permet a més disfressar-te de carioca, aborígen o flauta travessera sense passar el fred que toca en ple febrer o març. I si vas vestit d'ós, pantera rosa o extraterrestre amb la cara verda saps que et queda ve la...
Continuar llegint...
23 de Desembre del 2011
"El lío da de comer al periodismo... y vuelve loco al espectador..." així ho afirma un conegut meu molt del Madrid de Mourinho. El cito en la seva llengua vernacla perquè vegin els del pepé que la immersió lingüística no m'impedeix a mi expressar-me en dues llengües alhora ni als lectors del DIARI DE VILANOVA seguir el fil de l'article.
La última indiada mediàtica mundial, no esportiva, clar, ha estat la del tal trader Alessio Rastani. Aquest crack s'ha quedat tan ample dient en veu alta el que cada fill i filla de pare i mare pensa sobre la crisi global. I no cal seguir la BBC per saber-ho.
El que passa és que el tal trader Rastani té una pinta de farsant que no dissimulen ni aquests tan acostumats a jugar a la borsa. I mira que ja t'ho diu tot això de barrejar conceptes com jugar i diners. La cosa és que el tal trader, amb un físic a mig camí entre el...
Continuar llegint...
22 de Desembre del 2011
La meva sagaç amiga i editora, diguem-ne, en qüestions culturals, Maria Trives, em proposa amb presses un articlet sobre el novè Festival de Jazz Vila de Cubelles, un any més en edició de butxaca al Pic & Jazz.
El meu amic Tomacot, més conegut com K. F, té la gentilesa de reservar taula per la nit estel•lar amb l'actuació de la Nadia Basurto en format Quartet: Miguel Rodríguez al piano, Luciano Poli al contrabaix i Santi Colomer a la bateria. I la nit resulta rodona, per l'afirmació del progrés de la Nadia i el seu grup compacte. Per l'aposta de la Nadia per la recuperació del repertori més clàssic del jazz: Ella, Billie, Sarah... Poca broma.
La Nadia, que és cubellenca, perque si fos francesa ja portaria nits actuant als principals escenaris de Barcelona, té un talent natural pel jazz: que és una música més d'oïda que de veu, que...
Continuar llegint...
22 de Desembre del 2011
De vegades, com ara, lamento de nou que s'hagi perdut la vinculació històrica i oficial i que la ciutat de Vilanova ja no sigui aquella Vila Nova de Cubelles. Amb la Carta-Pobla del segle XIII, Jaume I va donar raó de ser a molts d'aquells geltrunencs que fugien del seu feudal. El rei conqueridor ens va prendre també la possibilitat de dir avui que Magda Bandera és una periodista cubellenca. Això, més el fet gens banal que la Magda té registrat el seu naixement oficial a Sant Boi de Llobregat: que ja sabem des de Billy Wilder que ningú és perfecte! Ni tan sols els vilanovins.
Avui tampoc em ve de gust cenyir-me a la redacció estricta de la carta reial que va sentenciar la divisió de la Vila Nova de Cubelles -coses d'aquest país, on ve de lluny que és més fàcil dividir que sumar-.
La Magda Bandera s'incorpora a la selecta i gratificant relació de persones...
Continuar llegint...
1
Rss