e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

17 de Setembre de 2014

Yes

Escòcia vota aquest 18 de setembre. I permetin-me dir que sento una immensa enveja. I no tant pel fet que puguin votar (aquí ja veurem, però sembla que no), sinó perquè les coses, sense simplificar-les, poden fer-se senzilles. Ja veuen, un simple “yes” i un simple “no”, sense estúpides preguntes-respostes dobles, el recompte de les quals només serveix perquè alguns emboliquin la troca. Fins i tot envejo que l’independentisme escocès tingui un full de ruta sobre com seria un nou Estat escocès, sense defugir qüestions menys populars i més antipàtiques. I sento aquesta enveja, malgrat pensar que els programes i les polítiques les podem canviar cada quatre anys i la independència és només un cop a la vida.  

Quina diferència amb la nostra petita i mísera política, oi? Quina diferència amb els tacticismes i el titular de l’endemà (o la següent piulada, parlem apropiadament en termes contemporanis) de les forces polítiques del dret a decidir. Ep, partidàries no necessàriament de la independència, que aquesta és una altra d’acudit: voler fer un referèndum d’autodeterminació per votar que no. En això tinc enveja dels unionistes, que seran quatre gats però ho tenen claríssim. Llevat, és clar, dels que encara es pensen, o això diuen, que el federalisme és possible a Espanya, la qual cosa no els impedeix manifestar-se al costat dels altres (i fins i tot d’algunes molt males companyies).

Tornem a Escòcia. Les coses arriben molt justes a la data decisiva. Amb un lleuger avantatge del “no”, però amb tan poc marge que pot passar qualsevol cosa. El tòpic periodístic a l’ús diria que el resultat depén dels indecisos. I sí, fins i tot tractant-se d’un procés com aquest, que és de blanc o negre, de “sí” o “no” en definitiva, en el qual les coses es tiben i les opcions, malgrat puguin estar empatades, estan molt clares.

Jo diria més aviat que el que decantarà el resultat serà el possible vot emprenyat del darrer moment. Un vot en calent, com a reacció a certes circumstàncies del darrer tram de la campanya. Un vot que, si es produeix, seria pel “yes”.

I quin pot ser aquest vot emprenyat que, a darrera hora, aposti per la independència? Doncs el del votant que deu al·lucinar en colors i dolby-stereo per les ofertes carregades de bondat de l’unionisme britànic. Ja saben, més diners, més competències..., embolcallades amb el bonic detall, mai vist, de penjar la bandera escocesa a tots els edificis públics de Londres. I no és que les ofertes siguin menyspreables. És que van formular-se a dies de la votació, quan va publicar-se la primera enquesta que pronosticava la victòria del “yes”.

I és clar, qualsevol pot pensar que si tals mesures eren tan fàcils de tirar endavant, perquè no s’aprovaven abans. Potser no cal remuntar-se al tricentenari llarg de la unió entre Anglaterra i Escòcia. Potser n’hi havia prou amb haver-les aprovat quan les enquestes donaven un avantatge còmode al “no”. Crec recordar que per referir-se a aquestes coses s’usava, si més no en altres èpoques, l’adjectiu “contraproduent”. S’han engegat un tret al peu el govern britànic i les forces unionistes? Podria ser. El pànic acostuma a ser mal conseller.

Per acabar, com pot afectar el resultat d’Escòcia al procés català? No dubtin que si guanya el “no”, aquest resultat serà explotat fins a la sacietat pel govern i l’unionisme espanyols . A més, el govern i l’unionisme espanyols discutiran una victòria del “yes”, i la consideraran il·legítima, si és pels pèls: bé, de fet consideraran no vàlid qualsevol resultat a favor de la independència escocesa, encara que fos per vint punts de diferència.

En realitat, el resultat escocés és un resultat enverinat per a Catalunya, sigui el que sigui. Si guanya el “no”, el cop moral pot ser fort, però no tant pels efectes reals o per la campanya gratuïta amb què es trobarà a les mans l’unionisme espanyol, com per algunes expectatives exagerades que alguns es fan. Expectatives exagerades? Sí, perquè el “yes” escocés” no fa cap nosa, no resta en absolut..., però suma molt menys del que ens podem arribar a pensar.

Perquè? Doncs perquè, efectivament, Londres no és Madrid i ni tan sols l’endemà seria igual. Però també perquè l’independentisme escocés té una majoria parlamentària més que sòlida, potser pel fet de ser monocolor, mentre aquí tenim una majoria parlamentària més nombrosa, però que pot petar en qualsevol moment. I no és només cosa de sigles, o pocs o massa partits, sinó d’interessos molt divergents, sovint més partidistes que nacionals.

 

 

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1216
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR