e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

11 de Maig de 2016

Vaig anar a Londres just l’endemà de l’elecció del nou alcalde, Sadiq Khan. I saben què? Que no passava res. El metro i els trens circulaven tan bé, o tan malament, com sempre. Les botigues eren obertes i no es veia cap escena d’acumulació de queviures. També eren oberts bars, restaurants, teatres, cinemes..., i els carrers, a vessar de persones. La forma en què gaudien d’un fantàstic cap de setmana primaveral descarta que estiguessin aixecant-se en armes.

Es veia policia pel carrer i es recollia la brossa, per posar un altre parell d’exemples. En arribar dilluns (servidor encara hi era) van obrir les escoles i tot allò que el cap de setmana és tancat. En definitiva, el que passa cada dia de cada dia a qualsevol ciutat normal del món, si més no del món occidental.

Ah, se m’oblidava: feia una senyora calor. Una autèntica calorada, considerant el lloc i l’època de l’any. Potser la insòlita caldera londinenca era el senyal o presagi de les desgràcies i les plagues bíbliques (pluges de foc, com a mínim) que s’abaten sobre Londres, després d’elegir un alcalde que alguns consideren, per dir-ho de forma elegant, que no és un dels seus. Sí, diguem-ho ara sense cap més ironia: un alcalde musulmà.

Bé, a banda la calor, sí que hi havia un canvi a Londres. Els que havien sembrat la campanya electoral d’insídies i insinuacions, es feien oportunament el suec. En la nòmina dels amnèsics sobrevinguts hi havia el propi primer ministre britànic, David Cameron, a més d’uns quants que van a missa el diumenge, però consideren sospitós anar a la mesquita el divendres. I això que Khan els havia servit en safata alguna foto amb companyies de les que no fan necessàriament bonic. Si em permeten una opinió, el resultat de les urnes, bastant incontestable, no indica que els votants no li ho hagin tingut en compte al nou alcalde, sinó que potser n’estan tips de la colla que, des de l’11-S cap aquí, ens vol salvar de tantes amenaces, experts tots ells a apagar el foc amb benzina.

En el pitjor dels casos, els números són clars. Els londinencs de religió musulmana sumen el 12% de la població. Khan ha obtingut el 57% dels vots. Encara que tots els musulmans l’haguessin votat, que és molt suposar, hi ha molts punts pel mig. Se’n recorden quan Barack Obama va guanyar les presidencials americanes de 2008? No va ser pel fet de ser negre, sinó malgrat ser negre: per pures raons demogràfiques, el van votar bàsicament els blancs.

Potser no convencerà ningú l’argument que no és que Sadiq Khan sigui un immigrant perfectament integrat, sinó que és un anglès de cap a peus que simplement practica una altra religió. La diferència no és residual. De fet, explica moltes coses que aquí ens farien estripar les vestimentes.

Explica, per exemple, perquè als carrers del Regne Unit hi veiem policies de totes les races o creences religioses. En alguns casos, llueixen al cap alguna variant de turbant en comptes de la gorra de plat o el típic casc de “bobby”. És més, vagin al Palau de Buckingham a veure aquells guàrdies impassibles amb jaqueta vermella i barret alt, i comprovin quants n’hi ha que no són descendents precisament de Robin Hood.

I vostès creuen que els anglesos s’han tornat bojos posant la policia i l’exèrcit, un dels poders de l’Estat més efectius, tot allò de l’autoritat i del monopoli de la violència..., en mans d’estrangers? Doncs no, ni Scotland Yard ni els regiments de Sa Graciosa Majestat són la Legió Estrangera. No fan altra cosa que reclutar anglesos, si més no als que consideren prou capaços, amb independència del color de la seva pell o del déu al qual preguen. Recordin què passava aquí, quan lligàvem els gossos amb llonganisses, amb les forces armades professionals. Digne de “Beau gest”...

Consti que no tot són flors i violes. Que agafar el fusell, per seguir amb el supòsit, és encara un ascensor social per a qui no és de casa bona ni ha pogut anar a Eton. Que les comunitats no blanques estan “sobrerepresentades” en els treballs de més baixa qualificació i més precaris. I que hi ha barris a les ciutats britàniques que potser no poden equiparar-se a les “banlieues” de París, però no els falta gaire.

A més a més, un recent estudi sobre els punts de vista dels mulsumans britànics, novedós per la seva amplitud, mostra actituds intolerants (paper de la dona, poligàmia, homosexualitat...) que no són precisament minoritàries. I estan en una fase de “radicalització” infinitament més preocupant que si la taxa de natalitat és més alta o més baixa que la d’altres grups socials (1).

Aquí sí que se li gira feina a Sadiq Khan. Però no per convèncer altres musulmans de les bondats de les societats occidentals, que els convençuts ja ho estan i els que no volen de cap de les maneres són casos perduts. No, si alguna feina se li gira al nou alcalde de Londres és evitar que, en la mesura de les seves competències i amb el límit geogràfic de la seva ciutat, ningú se senti anglès de segona. Que aquest és el problema, com ho és a les “banlieues” (ho vam explicar aquí): la base d’un greuge que gent certament perillosa intenta explotar després, i amb funestes conseqüències.



(1) Aquest augment de la mentalitat de gueto va força en paral·lel al de la xenofòbia. Els extrems es toquen, o més aviat és que no acceptar o facilitar la integració d’un altre no és menys problema que no voler-se integrar. El més bo que es pot dir del repunt racista al Regne Unit, si se’n pot dir bo, que potser no, és que és d’aquells fenòmens que només es produeixen quan hi ha una crisi econòmica: és a dir, quan la competència pels llocs de treball o pels ajuts socials deixa de ser un argument retòric. Quan no, el “problema” preocupa bastant menys.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
695
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR