e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

15 de Gener de 2015

El primer títol que havia posat a aquest article era “Por a Podemos?”. Així, amb un interrogant que pretenia simbolitzar que no, home, no. Tanmateix, a mesura que anava escrivint, sense cap malvolença ni prejudici, però decidit a valorar les coses honradament i tal com les veig, sense deixar-me endur per res que no sigui objectivable ni quedar-me amb la primera moto que em vénen, em vaig adonar que seria catalogat automàticament com a membre de la casta per qualsevol exaltat, fins i tot exaltat de la variant benintencionada. D’aquí el nou títol, que està dictat purament per l’humor, tot i que no s’ho creuran els malhumorats que també habiten en aquest nou barri polític.

Per si algú m’ho vol tenir en compte, diré que ens cal que corri molt l’aire, però molt, i que cap dels partits que fins ara han protagonitzat l’escena política pot proveir-ho. A escala local, puntualment, pot quedar algun marge. Ja saben: és on compten més les persones que les sigles. O això diuen. A escala general, és molt difícil. Els miracles, a Lourdes...

Qui sap si la Izquierda Unida d’Alberto Garzón podria fer aquesta funció, si més no pel seu relatiu rupturisme (ves a saber si per necessitat o per virtut). I dic la d’Alberto Garzón, perquè l’anterior Izquierda Unida també estava als consells d’administració de les caixes i membres seus tenien targeta gratis total de Bankia. Però perquè això passés caldria, a més, que Izquierda Unida i qualsevol altra possible alternativa, tant a l’esquerra com a la dreta, fossin capaces de sumar molt més que fins ara, la qual cosa no sembla probable.

En canvi, el bon resultat a les eleccions europees i el cansament, la decepció i fins i tot la desesperació de molta gent, fan que “Podemos” navegui a tota vela a l’onada demoscòpica. Això no vol dir necessàriament res, que la gent parla molt quan no s’hi juga res i actua poc a l’hora de la veritat. Però no creguin que el sistema (em surt més dir-li així) s’hi ha abraonat perquè no es preocupi. Ni que sigui perquè no hi ha sistema prou fort que no trontolli si té una pedra a la sabata.

Per descomptat, estar en boca de tothom no significa que, arribat el cas, “Podemos” sigui capaç de fer la sacsejada que les coses necessiten. Tenen el benefici del dubte i l’avantatge, innegable, de no deure, de moment, res als bancs. Però una valoració mínimament honesta no pot anar més enllà, ja que la música pot sonar bé, però és quan els lemes bonics s’han de convertir en decisions a publicar al BOE que les expectatives es confirmen o es defrauden. Per cert, sempre és sa no fer-se unes expectatives exagerades, cosa més senzilla d’assolir si no es vota amb el fetge. I ja no és perquè en aquesta vida hi hagi coses ideals i coses possibles, que molt sovint s’autoexclouen, sinó perquè la decepció és més passadora.

I encara sobre les propostes, seria d’agrair una mica més de concreció. No és per por als populismes, que en això em són iguals els de dretes que els d’esquerres. És que no és difícil estar d’acord amb el diagnòstic, perquè hi ha coses tan evidents que admeten poca discussió, mentre que les solucions aportades poden ser més opinables. En tot cas, quan algú ha donat diferents versions, d’intensitat decreixent, no és ser de la casta, ni defensar els privilegiats, preguntar si l’última ja és la bona. Fins i tot quan s’està d’acord amb l’última i se celebra el bany de pragmatisme.

I atenció, tampoc és que alguns, a base de males experiències, siguem uns malfiats. És simplement que agraim que ens ho posin fàcil.

Que a “Podemos” li estem exigint el que no exigim a cap altre partit? Perquè li reclamem a “Podemos” unes explicacions sobre com farà les coses que no hem reclamat mai als altres partits, als quals sempre hem comprat la “mercaderia” sense preguntar res? Podria ser, però estem segurs que ara no seríem igual d’exigents amb tots els partits? Teníem els ulls tancats, però potser ara els hem obert per fi... O no?

Cadascú ha de parlar per ell. Sempre hi haurà milions de persones que seguiran votant les sigles de tota la vida encara que presentin com a candidata una ovella. Després no ens queixem..., que, quan ens pensàvem que érem rics, la corrupció apareixia a partir del desè lloc en les nostres preocupacions. En aquella època, per cert, quan no era tan fàcil ni popular criticar, i qui ho feia era únicament per motius morals i no per pescar en les aigües revoltes, a alguns dels nous croats no els coneixia ningú. No sé si se’ls esperava, però estar, no estaven. En estricta justícia, cal dir que no són els únics.

I sobre l’exigència ètica exageradíssima cap a “Podemos”, molt per sobre que a qualsevol altre partit, s’ha de dir que el llistó altíssim se l’han posat ells mateixos. El règim de la Transició es defensa amb el ganivet a les dents (i que s’esperaven), però només ells podien engegar-se trets al peu. Quan ets tu qui ensenya la jugular, el que t’hi clava l’ullal és mooooolt dolent, però el problema és teu.

I el problema no és que un sigui humà, o susceptible de ser portat a l’hort pels més propers, o que tingui amics que fan innecessaris els enemics, sinó que l’enxampin amb els mateixos vicis que denuncia, encara que sigui a escala molt menor. L’afer de la beca d’Iñaki Errejón no hauria passat de ser una simple anècdota, en comparació amb els milers de tripijocs i martingales de la famosa casta, si no fos pels dicteris que els Iglesias i Monederos disparen a tort i a dret, posant-se ells mateixos per damunt del bé i del mal. I això que penso que més que un problema de sentir-se superiors moralment a la resta del món mundial, és un problema d’antipatia en les formes.

Si de cas, la resposta d’Errejón (“Ahora resultará que, con todo lo que ha pasado en este país, el problema es un simple papel”) és devastadora. Saben perquè? Doncs perquè d’aquesta gent el que menys esperem són les excuses de mal pagador tan característiques de la casta a la qual assenyalen amb el dit.

No, “Podemos” només m’ha fet por, i és un dir, quan es va constituir al meu poble i vaig veure quins personatges s’hi intentaven introduir. El millor de cada casa... Per això no saben com celebro que el nou partit hagi decidit no presentar-se a les eleccions municipals, malgrat que això no és exactament així. No sé si la dada és significativa o rellevant, però des de llavors al meu poble no se n’ha tingut més notícia. Si la impressió òbvia es confirmés, seria difícil no pensar que potser la cosa no valia tant la pena.

Però més enllà d’això, por, ni pànic, ni temença, cap, ni una ni mitja. Ni en el cas que “Podemos” estigui a sou de Veneçuela i Pablo Iglesias, dels aiatol·làs de l’Iran. Al capdavall com si són agents de la KGB, perquè que un sàpigue, treballar per Hugo Chávez espantarà les tietes tot el que vulguin, però no és pitjor que fer-ho per Lehman Brothers.

Una mica més d’humilitat i una mica menys de mala llet i d’autoindulgència anirien bé, no obstant. Que per acabar amb les propostes de la socialdemocràcia de tota la vida (i contra les quals no tinc res, tot el contrari), i simplement canviar de cares i no d’aires, potser no cal tant soroll. Això sí, si hi ha forat en aquest espai ideològic i electoral és per pura incompareixença del contrari, que diríem si parléssim de futbol. A “Podemos” no li han aplanat el camí: li han obert una autopista. Com deia un acudit que corria per Facebook, Podemos ha agafat el programa d’Izquierda Unida, perquè Izquierda Unida ha agafat el del PSOE; el PSOE, el del PP; i el PP, el de Los Soprano. És un acudit, que consti.

 

 

 

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1239
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR