e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

13 de Setembre de 2015

 

Que sí, que els contraris a la independència, altrament anomenats unionistes, tenen raó en algunes coses de les que diuen sobre els que sí que la volem. Sembla mentida, però sí.

Que sí, que no saben el rar que se’ns fa als que encara creiem ser d’esquerres trobar-nos en el mateix vaixell que la dreta neoliberal i retalladora.

Que sí, que ens fa un mal horrorós a la panxa que alguns companys de viatge que ens han tocat en sort tinguin l’armari ple de cadàvers.

Que sí, que no ens consola tot això de l’oportunitat històrica, que hem de saber aprofitar encara que sigui tapant-nos el nas.

Que sí, que tampoc ens reconforta ser conscients que, ens agradi o no, en aquest moment els números de la independència no surten sense una part important del que ara en diuen “vella política”.

Que sí, que pensar que ja els agrairem els serveis prestats a la causa enviant-los a casa via urnes, després de la independència, ens proporciona un alleujament molt relatiu.

Que sí, que és dur pair el temps llastimosament perdut per egos i partidismes, per veure que quan els nostres per fi es posen d'acord, no paren de clavar-se-la, en públic i en privat, i de pixar cantonades.

I que sí, que en la independència hi ha tantes incerteses com oportunitats, o potser més. I que Déu ens agafi confessats si les han de gestionar amb la mateixa eficàcia amb que ens estan guiant cap a Ítaca.

És més, que sí, que Madrid ha tocat la pera tot el que ha pogut, que no és poc, però només nosaltres ens podíem engegar trets al peu. I ens hem engegat gairebé tot el repertori, a banda de rebentar els dinars de Nadal i recitar Martí i Pol fins avorrir-lo, pobre.

Que sí, que, a banda de tot això, anem amb la moral menjada perquè ens diuen llanuts uns cosmopolites que ens pregunten quants idiomes parlem, o a quants països estrangers hem viscut alguna temporada prolongada..., quan ells han optat per ser monolingües, tot renunciant al bilingüisme que els venia de fàbrica, i el més lluny que han anat ha estat a l’Empordà, això si és que han passat dels bars de copes de més amunt de la Diagonal.

Que sí, que anem amb el cap cot perquè ens diuen fatxa uns revolucionaris de saló, que no es que no reconeguin una revolució quan els passa per davant del nas, sinó que encara no han superat la desaparició de Bocaccio i altres Bastilles i Palaus d’Hivern del carrer Tuset.

Que sí, que portem els pantalons pels turmells perquè aquells que als socialdemòcrates clàssics ja ens consideraven casta, ara ens avergonyeixen perquè ens hem venut a uns burgesos, amants de la tisora. Això, si no t’han volgut repartir per ètnies, ells, que també et diuen nazi.

Que sí, que és dur que uns et puguin dir xarnego pel teu cognom, i et puguin dir botifler uns altres per fer preguntes antipàtiques, però pertinents.

Que sí, que necessitem molta enteresa per no tancar-nos en la torre d’ivori de tant intel·lectual ciutadà del món que dóna lliçons: és igual que sigui per no mullar-se, per poder pujar al carro si les coses van d’una forma, o per dir “jo ja ho havia avisat”, si van de l’altra.

Que sí, que tot això ens té sense dormir i ens ha tret la gana, i mira que això últim estaria bé per mantenir a ratlla el pes i el colesterol.

Però ves per on que, malgrat tenir la moral i l’autoestima tant i tant per terra, o això es pensen, igual resulta que tot plegat ens importa un rave i fotem un senyor cop de cap. I que diguin.

 

 

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Menéame

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
975
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR