e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

09 de Febrer de 2016

Que l'Ebre no sigui excusa de res

Estic molt content per com ha anat la manifestació de diumenge passat, a Amposta, en defensa de l'Ebre, a la qual no vaig poder assistir, i no per falta de ganes. Molt content per l'èxit de convocatòria i, sobretot, perquè per fi el meu país es mulla de forma significativa per la part del país on vaig néixer.

No m'alegren, en canvi, alguns arguments antitransvasistes que vaig sentir pels mitjans de comunicació. En particular, no puc compartir la idea que el nou Pla Hidrològic Nacional posi en perill les subvencions a l'activitat econòmica, concretament a l'agricultura. I no és que això no sigui així, sinó perquè és desenfocar el problema.

El PHN el que posa en perill són els actius econòmics de la zona. Que siguin subvencionables en un moment donat és una altra qüestió. Però no hi té res a veure. Pot semblar un simple matís, o un toc de guitarró. Servidor ho considera un exemple d'una actitud que ajuda, i no poc, a què les Terres de l'Ebre no surtin de la seva postració.

Perquè que l'abandonament del sud de Catalunya sigui objectivable, que ho és, no treu que cert victimisme sigui un llast. Dit d'una altra forma, que hi hagi una anomalia, que la hi ha, no justifica perpetuar-la, que és el que, al final, aconsegueix la subvenció "permanent". No anem bé si critiquem aquella solidaritat “estructural” que retraiem sovint en el cas d'Andalusia o Extremadura, i amb raó, tot sigui dit, i ara ho donem per bo, si ens toca més prop.

De moment, les Terres de l'Ebre necessiten ja no solidaritat, sinó una simple solidaritat corresposta, que fa molt que el sud del país ja és solidari amb la resta, “menjant-se” allò que faig lleig o molesta i no vol ningú.

Afegiria, modestament, alguna cosa més sobre això de la solidaritat corresposta. O a correspondre. Perquè ajuda a entendre perquè hi ha territoris que se senten agreujats pel model de país que tenim i que resultat molt escaient en el cas de les Terres de l’Ebre. Una part important de Catalunya va aconseguir una gran prosperitat amb l'arribada de l'aigua de l'Ebre. Era un model de creixement equivocat i fins i tot disparatat, però una cosa no treu l'altra: mentre les Terres de l'Ebre continuaven empobrint-se i despoblant-se, a les zones on arribava el minitransvasament el PIB s'enlairava com un coet.

Sí, una cosa no treu l’altra. Mentre a l’Ebre perdien un llençol a cada bugada, a l’altra banda de la canonada hi ha coses que hi són i abans no hi eren. Volen, en comptes d’afirmacions genèriques, un exemple pràctic del greuge? Hauria pogut el Camp de Tarragona “aixecar” una Universitat com la Rovira i Virgili, que en la pràctica era una nova ciutat d’uns 20.000 habitants, sense tenir garantit un servei tan bàsic? Mentrestant, la Catalunya que diumenge perdia el cul per l’autopista “baixant” cap a Amposta a fer-se la foto, regatejava el pressupost per fer el campus de Tortosa. Per més inri, l’import regatejat era la meitat de l’”aguinaldo” que li va caure a un conegut diari de Barcelona. I volen que la gent no se senti agreujada?

És evident que aquesta solidaritat corresposta haurà de ser llarga en el temps, perquè el retard és enorme. Però algun dia hi haurà, per poc bé que fem les coses, que aquella zona sigui equiparable a la de qualsevol altre indret de Catalunya. Aquell dia haurem de seguir amb la “subvencionitis” de per vida? Quines subvencions estaran en perill per una decisió o altra? I amb quin pretext, perquè serà un pretext, ho vestirem?

Sé que això és molt antipàtic, però si no tenir enemics seria massa cansat, que l'Ebre no sigui una excusa, si us plau.

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
790
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR