e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

23 d'Octubre de 2013

Quan vinguin els alemanys (3)

Continuem donant idees sobre les coses que només els alemanys, o si més no algú de fora, poden resoldre. Necessitem, per exemple, gent acostumada a donar la cara, perquè aquí la culpa sempre és dels altres, fins i tot quan és nostra i de ningú més. Cal aplicar aquesta màxima en molts àmbits, però sobretot a l’educació. No potser que tinguem el fracàs escolar més alt dels països desenvolupats i els professionals d’educar mai no tinguin res a veure amb aquest resultat. Que el pressupost no és l'únic factor: a Finlàndia, la millor escola del món, gasten menys per nen i curs que aquí i la clau és com s’ho gasten...

I consti que no tinc res en contra dels mestres, perquè el problema està molt generalitzat, malgrat fer-se molt descarnat en qüestions tan estratègiques com l’educació. Però ja que parlem de formació, ens cal algú amb les idees clares perquè la Universitat deixi de ser una fàbrica d’aturats. Algú ha de tenir clar que no pot haver-hi una Universitat a cada cantonada i que el calen són beques que permetin de veritat la mobilitat dels estudiants: s’haurien de fer números, però igual les beques sortirien més a compte...

I tampoc pot ser que cadascuna d’aquestes universitats escampades per cada cantonada ofereixi tots els ensenyaments, encara que no tinguin demanda. Diguin-me elitista, però algú amb mentalitat pràctica ha de deixar sentat el principi que no tothom pot ser enginyer aeronàutic o neurocirurgià... També que hi ha oficis altament qualificats no universitaris i que la formació professional no és per a rucs i mals estudiants: només cal veure la formació professional precisament dels alemanys...

Descarto per complet que els alemanys aconsegueixin que parlem un anglès acceptable. Seria imprescindible que l’intent el fes algú que tingui l’assignatura superada i els alemanys parlen millor l’anglès que molts anglesos, però els miracles, a Lourdes...

Continuem disparant amb munició gruixuda. Algú ens ha d’imposar manu militari la idea que la sanitat universal i altres conquestes socials són un dret, però no necessàriament un regal. Que hi ha coses que no estan gens malament, però sempre que puguin pagar-se. I que més que un copagament per visita o recepta, potser cal penalitzar els que no es presenten a la consulta sense causa justificada (ho proposo per la meva experiència personal a la sala d’espera). I qui imposi una mesura tan impopular no pot ser d’aquí, perquè aquí, com que ja hem tastat el caviar, i en règim de barra lliure, ja no li trobem el mateix gust a la sardina de llauna.

També ha de venir algú, de fora perquè no tindrà por de perdre vots, que ens digui que si volem cobrar una pensió pública, no ens queda més remei que jubilar-nos més tard. I que no tots els pensionistes són iguals. Que qui cobra la pensió màxima pot pagar-se perfectament els medicaments normals i corrents (els tractaments especials i llargs ja són una altra cosa). És clar que això ens ho ha de dir qui no tingui cap compromís amb les grans empreses que alleugereixen plantilla a través de les prejubilacions. Ni amb les farmacèutiques, per imposar que et venguin només la dosi prescrita i no el doble o el triple i et diguin després que el problema és que acumulem.

Algú ha de decidir que les inversions es facin allí on poden crear riquesa i ocupació. O als transports públics que traslladen la massa laboral del país als centres de producció. I ha de ser de fora perquè no es jugarà la reelecció si no porta l’AVE a la província per la qual es presenta. Ni farà estacions al mig del no-res per no enfadar ningú. Segurament necessitem gent amb el cap molt quadrat per entendre que les decisions salomòniques no són realment decisions.

A més, no s’ha de deure cap favor a les concessionàries per poder suprimir els peatges de les autopistes amortitzades fa anys, però a la vegada per tenir el valor d’imposar una taxa de manteniment tant a aquestes autopistes com, per descomptat, a les autovies gratuïtes.

Ja que parlem de viure a un lloc i treballar a un altre, toca replantejar-se la cultura immobiliària i l’urbanisme expansionista. Els alemanys ens poden explicar com l’economia pot rutllar bé, o no tan malament, amb un 60% d’habitatges de lloguer. La qual cosa no cal dir que facilita la mobilitat laboral, que no és un article de luxe quan allí on vius no hi ha feina o s’acaba la que hi havia. També ha de ser alemany o de fora qui faci números i decideixi si les moltes “Seseñas” que tenim escampades per tot arreu surt més a compte malvendre-les via banc dolent o dinamitar-les i estalviar-nos el seu manteniment.

 

Quan vinguin els alemanys (2)

Quan vinguin els alemanys (1)

Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1312
1
Comentaris afegits 
Guillem Com (l'Ampolla ) 24-10-2013 - 13:16
Molt ben argit. Jo ho deia el gran Josep Pla: "....potser ens faran falta suecs"
TORNAR