e-Noticies | Blogs blogs e-noticies e-noticies.cat

16 d'Octubre de 2013

Quan vinguin els alemanys (2)

La societat espanyola, i no diguem els seus polítics, no té esma per tirar endavant els canvis inevitables i imprescindibles que la gravíssima crisi requereix. Ho dèiem en l’article anterior. I què en fem, doncs? Confiem en la vinguda dels alemanys, dels homes de negre? D’algú ja no seriós, sinó que tingui les mans lliures perquè no s’hi juga res més enllà de recuperar els diners que hi posi, però no un resultat electoral o una vaga general?

Doncs no és un mal plantejament, si més no des del punt de vista pràctic i realista. Hi ha mesures duríssimes que cap govern d’aquí gosarà tirar endavant, com els ERO massius a l’Administració que s’acabaran fent tard o d’hora. I no ho dic perquè avali tal mesura, sinó perquè ho haurem de fer o ens ho faran. Ningú es jugarà les eleccions acomiadant el 50% dels funcionaris: ni pel fet traumàtic per ell mateix ni per l’increment dramàtic de l’atur que es produiria a curt termini. Potser, doncs, que ho faci qui pugui fer-ho, ni que sigui per l’única raó que les monstruoses manifestacions que cal esperar no es farien als carrers de Berlín.

No obstant això, si al final han de venir els alemanys a treure’ns les castanyes del foc, o a crear un bon incendi que cremi la fusta morta, que no es limitin, si us plau, a fer un rescat financer restringit o a resoldre el problema del deute públic. Posats a fer, que posin la tisora a fons i netegin tot el que s’ha de netejar. Com que dur ho serà igual, si més no que serveixi per matar els problemes d’una vegada per totes...

Què haurien de fer, doncs, els alemanys el dia que vinguin? Podrien començar, per exemple, per procedir a la liquidació ordenada de les entitats financeres inviables. No es tracta de deixar-les caure, per molt que ens ho demani el cos, sinó d’enterrar, prenent el mínim mal possible, uns morts vivents. Serà caríssim, és veritat (al Regne Unit s’hi van deixar el 35% del PIB), però les tiretes que estem posant ara no són pas barates i d’aquí a un parell d’anys, com a molt, haurem de tornar-hi.

També ens cal algú que acabi amb la vergonya que les grans empreses paguin un tipus efectiu de l’impost de societats inferior al 10% (el miracle s’obra gràcies a bonificacions que només estan al seu abast), mentre pimes i emprenedors paguen el 25%.
I ha de ser algú de fora, tant en aquest cas com en l’anterior, perquè per entrar-hi amb una excavadora i exigir responsabilitats, penals si és el cas, cal que sigui gent a la qual no li hagin perdonat mai cap crèdit de campanya ni proporcionat una jubilació de luxe... Serà també la forma d’impedir que, després de nacionalitzar un banc, l’Estat hi mantingui el mateix equip directiu que l’ha enfonsat i ha fet necessària la nacionalització.

És més, cal que algú acostumat a pagar els impostos com una cosa normal acabi amb allò tan nostrat de “amb IVA o sense?”. És clar que, per convèncer-nos que no ens hem d’estalviar dos o tres euros, cal perseguir de debò els que defrauden milions i pensar-se bé això que les fortunes i grans patrimonis puguin tributar a l’1%, via les sicav.

Una altra feina que només poden fer els alemanys és garantir que a l’Administració pública s’hi pugui fer carrera, sí, però que no sigui necessàriament un privilegi de per vida. En particular si no s’és prou competent i per molt que un aprovés unes oposicions un dia. No diguem ja els endolls... I la poda que s’hagi de fer no la poden tirar endavant els tiets, cosins o cunyats. Tampoc els padrins per raó de militància política. Ni òbviament els interessats. No parlo per parlar: hi ha moltes oficines públiques on els treballadors autoavaluen la seva productivitat. Tots cobren el plus... No, aquestes mesures higièniques han de ser executades per persones que no coneguin ningú i que puguin vessar la sang que calgui vessar (en sentit figurat, és clar).





Tafanera

Blinklist

Fresqui

Del.icio.us

Barrapunto

Digg

Mename

Twitter

Facebook

Afegir un comentari Enviar a un amic  
1421
0
Comentaris afegits 
No hi ha comentaris afegits a aquest article.
TORNAR